COmentari de text

Comentari de text

L’obra “Mar i Cel”, d’on s’extreu el fragment a comentar, va ser escrita durant la primera etapa de Guimerà, l’etapa romàntica. El romanticisme, que arribà tardanament a Espanya i Catalunya, es va caracteritzar per l’exalçament dels sentiments i de les passions desbrodades portades a les últimes conseqüències. A més el romanticisme va ser un dels factor claus en lacontribució en la desvetlla de les idees pròpies de la Renaixença catalana, que coincidia amb aquest moviment. Les figures més destacades de la Renaixença defensaven la seva llengua, el català, que estava íntimament relacionat amb la seva pàtria, Catalunya, i acostumaven a evadir-se a temps de l’Edat Mitjana.
L’autor de l’obra és Àngel Guimerà (1845, Santa Cruz de Tenerife – 1924, Barcelona). Va serun dels escriptors i dramaturgs en llengua catalana més importants dels seus temps i s’implicà activament al catalanisme de la Renaixença, entrant així política. Els fets més traumàtics de la seva vida van marcar d’una manera molt significativa i evident les seves obres, primer de gènere poètic i més tard, i principalment, el teatre. Entre tot el conjunt d’obres guimeranianes destaquen “TerraBaixa”, “La Filla del Mar”, “Maria Rosa” i “Mar i Cel”. No totes d’aquestes obres corresponen a les mateixes etapes que Guimerà cultivà, però totes són obres teatrals en les quals trobem, no a totes però si a quasi la totalitat de les seves obres de manera més o menys marcades, l’existència d’uns triangles amorosos que desenvolupen i marquen l’acció de les obres.
El fragment se situa a l’escena XI del’Acte Tercer de “Mar i Cel”, obra escrita en tres actes. Correspon al final de l’obra en què el clímax d’aquesta està en el seu punt culminant ja que el Saïd està a punt de fugir ajudar per la Blanca.


El tema principal del fragment és la separació irreversible de dos estimats que no poden estar junts. Això és evident en la situació en la que ses troben els dos protagonistes del fragment: laBlanca i el Saïd. La pertinença a dues cultures, que a aquella època eren considerades oposades, fa que s’hagi de fer patent aquesta separació, únicament física.
L’argument fa referència a com el Saïd executa el pla per fugir del vaixell en el qual està reclòs, tot i haver de fer-ho sense la Blanca i voler morir allà, només ho a per ordre de la Blanca. Per aquest motiu ell li promet a la sevaestimada que l’anirà a buscar. El fragment està marca per la por de la Blanca en ser descoberta pels altres cristians i en especial pel seu pare, així que s’afanya en executar ràpidament el pla. A més la Blanca llença al mar el punyal amb el que intentà matar en Saïd.
Pel que fa a l’estructura no crec que el fragment tingui diverses parts ben estructurades, sinó que considero que tot el fragmentés tot un conjunt . A tot el fragment ocórrer una mateixa acció: l’acomiadament de la Blanca i el Saïd i les lamentacions per haver de separar-se, tot i prometre una futura retrobada. Això es veu clarament en expressions com “Jo us aniré a cercar al cor d’Espanya de genolls si això cal...” (v. 16) o “Que a totes hores viuré esperant-vos.” (v. 7).
Un altre aspecte important són els personatges iel seu paper en el fragment. Només existeixen dos personatges que interactuïn: la Blanca i el Saïd, tots dos protagonistes i rodons tan a l’obra com aquí. La Blanca és una noia que ha rebut una educació molt severa i estricta per part del seu pare i que durant l’obra pateix una evolució molt marcada: es veu l’enamorament progressiu que condiciona la seva forma d’actuar. En el fragment, al se alfinal de l’obra, la Blanca ja ha admès que està enamorada del Saïd i ho ha acceptat. Per tant ajuda a executar el pla que salvarà la vida al Saïd. Tot i haver-se enfortit durant l’obra es veu encara una Blanca poruga a ser descoberta i exposar el Saïd a una mort segura. Per una altra banda trobem el Saïd, un pirata algerià amb molts traumes relacionats amb la seva infantesa. És la primera...