Comentari de A vos dona verge Maria

A VÓS DONA VERGE SANTA MARIA de Ramon Llull
I
A vós, Dona Verge Santa Maria,
dó mon voler qui es vol enamorar
de vós tan fort, que sens vós no volria
en nulla re desirar ni amar;
car tot voler ha melloria
sobre tot altre qui no sia
volent en vós, qui és maire d’amor;
Qui vós no vol no ha d’on s’enamor.
II
Pus mon voler vol vostrasenyoria,
lo meu membrar e el saber vos vull dar;
car sens voler, Dona, jo què els faria?
E vós, Dona, si us plai, façats membrar,
entendre, amar, a clerecia,
per ço que vagen en Suria
los infeels, convertir, preïcar,
e els crestians facen pacificar.

III
Mant home se vana que morria
pel vostre Fill, si lloc venia;
mas paucs son cells qui el vagen preïcar
alsinfeels, car mort los fai dubtar.
Traducció al català:
I: A vós, Dona Verge Santa Maria, dono el meu voler que es vol enamorar de vós tan fortament que no voldria desitjar ni estimar altra cosa fora de vós, ja que tot voler és millorable sobre qualsevol altre excepte el voler de vós, que sou mare d’amor; qui no us vol a vós no pot enamorar-se de ningú.
II: Com que el meu voler vol la vostrasenyoria, també us vull donar la meva memòria i el meu saber; ja que, sense voler, Dona, jo què en podria fer d’ells? I vós, Dona, si us plau, feu que els clergues us recordin, entenguin i estimin per tal que vagin fins a Síria [Terra Santa] a predicar i convertir els infidels, i a pacificar els cristians.
III: Molts homes es vanen que moririen pel vostre Fill si calia; però són pocs aquells qui van apredicar entre els infidels, perquè la mort els fa dubtar.


El context de la lírica trobadoresca i les seves característiques.
Durant els segles XII i XIII, el moment més àlgid del feudalisme estamental --amb les relacions vassallàtiques com a eix d'una societat essencialment agrícola, basada en la propietat de la terra (o feu) com a font de riquesa-- apareix a Occitània la primeramanifestació literària culta en una llengua romànica: la lírica trobadoresca provençal. Aquest model poètic (oposat a la poesia escrita en llatí per clergues i universitaris i a l'èpica joglaresca de tradició oral) s'estendrà ràpidament a terres de Catalunya, sobretot degut a una clara afinitat geogràfica -- Occitània se situa a la meitat meridional de l'actual estat francès, amb una extensió d'uns190.000 km2--, jurídica --les relacions vassallàtiques feudals són similars-- i idiomàtica --les llengües provençal i catalana són neollatines i tenen moltes semblances. Però el vincle més decisiu és de tipus polític, donat que els comtes catalans es preocupen d'assegurar una certa unió amb els comtats d'Occitània, excercint una política ultrapirinenca que es consolidarà amb el matrimoni entre el comteRamon Berenguer III i la princesa Dolça de Provença (1112), el casament entre Ramon Berenguer IV i la princesa Peronella (1137) i la incorporació del Rosselló (1172) i del Pallars Jussà (1192) a les terres de la corona catalano-aragonesa, ja en temps del primer comte-rei, Alfons I el Trobador. La monarquia francesa, però, no permetrà l'hegemonia catalana i la seva aliança amb el papa InnocenciIII propiciarà una guerra religiosa contra el catarisme, corrent espiritual considerat herètic per l'Església catòlica i molt estès entre els occitans. Aquest enfrontament bèl•lic (1209), conegut com a croada albigesa, acabarà amb la derrota occitana i comportarà la renúncia a qualsevol expansió territorial al nord per part dels reis catalans: Pere I el Catòlic (fill i successor d'Alfons I), endefensa dels seus vassalls occitans, mor a la batalla de Muret (1213), i el seu fill Jaume I iniciarà el regnat signant amb el rei Lluís IX de França el Tractat de Corbeil (1258), pel qual el territori català retrocedeix fins als límits del Conflent.
Considerem el corpus de la lírica trobadoresca el conjunt d'obres (unes dues mil cinc-centes) datades des de voltants de l'any 1100 fins al...