Comentari "La guerra civil por otros medios"

‘La guerra civil por otros medios’ de John Carlin
En aquest article John Carlin elabora un paral·lelisme brillant entre la Guerra Civil de El Salvador i el partit disputat entre el Barça i elMadrid a la final de la Copa del Rei. Comença comparant al club blanc amb l’Exèrcit del país i al Barça amb la guerrilla salvadorenya i després analitzant el seu estil de joc. I ho fa de la manera següent:“Les Forces Armades s’havien construït a base de molts centenars de dòlars i els caps pensants que els dirigien –“los putos amos”– eren estrangers. (...) La guerrilla era un fenomen més aviatautòcton (...) L’Exèrcit va passar bona part de la guerra tancat, esperant l’oportunitat de llançar el contraatac. (...) Els guerrillers fluïen pel verd terreny (...) Prenien la iniciativa, buscaven elsflancs dèbils, atents a les ocasions de penetrar les seves muralles defensives. Tanta va ser la frustració de les Forces Armades que recorrien, amb trista freqüència, al terrorisme d’estat. (...) Elresultat final va ser un empat (...) Els que manaven no van patir cap càstig (...) Segueixen els vells generals, rics, grassos i feliços en les seves mansions, potser sense assabentar-se que en la restadel món la seva imatge està pel terra”. Qui entengui el fenomen dels clàssics i hagi vist els últims partits disputats entre el Barça de Pep Guardiola i el Madrid de Mourinho sabrà veure l’exactitud il’exquisidesa amb la que parla d’ambdós clubs.

No obstant, difereixo de la idea de Carlin de que “només es tracta de futbol”. Per sort o per desgracia, l’esport rei sempre surt del terreny de joc.Els 90 minuts que dura un partit no són mai 90. Sempre hi ha l’abans i el després; el que seria la prèvia i el postpartit. Sentiments, passions, ideologies, classes socials, sexes... tot es barrejaen una mescla explosiva que pot detonar en qualsevol moment. A vegades serà un esclat innocent d’alegria i una autèntica mostra d’esportivitat per part de les dues aficions i els dos equips, a...