comentari paz piedad perdón

“Paz, piedad, perdón”
El text “Paz, piedad, perdón “ és un discurs de Manuel Azaña de l’any 1938, dos anys després de l’esclat de la Guerra Civil, per tant, es tracta d’una font primària, ja que tot i ser publicat per un diari l’any 2004 és una reproducció del que va dir en el seu discurs Manuel Azaña.
El text que s’està comentant i analitzant és un text narratiu, ja que es tracta d’undiscurs de Manuel Azaña, un discurs sobre la Guerra Civil, un discurs en que denuncia els fets que estaven succeint en aquella època com la discriminació cap a persones d’una mateixa nació i que com ell diu en el seu discurs aquella guerra va ser una guerra contra la nació espanyola, ja que seria la nació sencera la que patiria els destrosses morals i materials que s’hauran produït durant la GuerraCivil espanyola.
EL discurs està reproduït en el diari “La Vanguardia” publicat el 19 d’agost del 2004. És un discurs de Manuel Azaña, un polític que en durant la primera Guerra Mundial va posicionar-se a favor dels aliats i va desenvolupar algunes activitats de suport moral a aquests. El cop d’estat de Miguel Primo de Rivera el va portar a trencar amb el partit reformista, a causa d’això, Azaña vatrencar amb la monarquia i es va allunyar difinitivament de moltes de les figures del 98 i del regeneracionisme, ja que van prendre la Dictadura com a una oportunitat per trencar amb el règim anterior, cosa que per Azaña aquell moviment era totalment impensable. Com a conseqüència de tot això, Azaña va acabar per identificar la democràcia amb la república i va postular com a base per intentaraconseguir la unió de republicans i socialistes. L’octubre de 1931, Azaña va substituir a Niceto Alcalà-Zamora com a president del segon govern provisional de la República. El dia 16 de febrer de 1936 en les eleccions, va sortir guanyador els partits que van ser coalicionats i liderats per Manuel Azaña, i va passar a ser el president de la república des de 1936 fins a 1939, l’etapa de la guerraCivil. El 9 de febrer es va aplicar a Azaña la llei de responsabilitats polítiques, per això el jutge instructor va haver de demanar diversos informes de diverses parts. En aquests, Manuel Azaña, va voler popularitzar el nou règim: enemic de l’exèrcit, la religió i la pàtria, pervertit sexual, maçó i marxista. La conseqüència d’aquest acte va ser l’embargament de tots els seus béns i una multa de centmilions de pessetes. A causa de tot això Azaña es va exiliar a França. A principis de gener de 1940, una grip li va provocar una afecció aòrtica amb considerable dilatació del cor i diversos problemes al sistema cardíac. Finalment va morir el 4 de novembre d’aquell mateix any.
El discurs de Manuel Azaña, és un discurs públic, oficial i nacional que va ser anunciat al Saló de Cent de l’ajuntamentde Barcelona el 18 de juliol de 1938, és una reflexió sobre l’absurd de la guerra com a una solució al problema espanyol. Va dirigit a tota la població espanyola, tant a polítics com a ciutadans de l’estat, per tant és un text que va dirigit a un col·lectiu concret de persones. Azaña vol transmetre a la societat la seva opinió sobre la Guerra Civil, sobre tots els afectes, tant materials commorals, que tindrà aquesta “absurda guerra” com ell ho denomina, vol fer entendre a la gent que ningun polític té dret per conquistar el poder, a sotmetre al seu país a l’horrorós martiri que estava patint en aquella època espanya, i sobretot vol fer veure tot el que es podria haver evitat fent les coses d’una altra manera.
El 17 de juliol de 1936, la insurrecció militar es va iniciar a Melilla. Desd'allà es va estendre ràpidament al conjunt del protectorat del Marroc, aleshores el 18 i 19 de juliol, el cop es va estendre a la península i les illes. Mentre el govern de Casares Quiroga reaccionava amb lentitud davant els esdeveniments.
El cop va triomfar a Galícia, Castella-Lleó, Navarra, amb el general Mola a Pamplona, ​​Andalusia Occidental, amb Queipo de Llano a Sevilla, Balears,...