Comentari text Gall

INTRODUCCIÓ (màxim 3.000 caràcters):
Frank Joseph Gall va desenvolupar els seus coneixements sobre frenologia (una disciplina que s’ocupava del relleu del crani i el relacionava amb l’existència o absència de determinades facultats mentals segons l’àrea del cervell afectada). La frenologia sorgeix a finals del segle XVIII i es limita a classificar i a descriure cranis com a metodologiad’estudi (Nofre i Mateo, 2006).
Pel que fa a la vida a l’obra de l’autor, Gall va estudiar medicina a França i a Alemanya. Durant els seus estudis, es va interessar per la naturalesa i els animals. Va ser com a metge que va començar a investigar sobre la morfologia i les funcions del sistema nerviós central. Al llarg de la seva vida, va conèixer a altres científics (companys, professors…) interessats enla matèria i que podien compartir o no les seves postulacions. (Domenech, 1977).
Durant l’època en què es va desenvolupar la frenologia i anteriorment, predominava la filosofia a l’hora d’intentar explicar quelcom sobre l’ésser humà i la seva ment (és a dir, es basaven en la metafísica enlloc de fer-ho en la ciència). Aquesta disciplina va permetre que l’estudi de l’home es fes des d’un punt devista més fisiològic (Nofre i Mateo, 2006). Si ens situem en el moment en què Gall va viure, trobem que és un temps de canvis pel que fa a la història de la psicologia: hi trobem racionalistes, com I. Kant i J. Herbart; associacionistes, com J. S. Mill, i altres frenòlegs, fisiòlegs, metges i psicofísics que s’ocupen de la mateixa matèria des d’un punt de vista semblant al de Gall (encara que nosempre compartiran les mateixes idees).
La seva publicació més important és Anatomie et physiologie du sustème nerveux en général et du cerveau en particulier, avec des observation sur la possibilité de reconnaître plusieurs dispositions intellectuelles et morales de l’homme et des animaux par la configuration de leurs têtes, que recull totes les conclusions a les quals va arribar a partir de lesseves investigacions. (Domenech, 1977).
Gall representa un gran progrés, ja que enfoca la conducta humana des d’una altra perspectiva: intenta relacionar la conducta humana amb la fisiologia de l’home.



RESUM (màxim 2.500 caràcters):
Joseph Gall explica que, tot i que s’han determinat les funcions de moltes parts del nostre organisme, encara no s’han trobat les del cervell. Malgrat això,gràcies a unes investigacions sobre l’home i la seva intel·ligència, es pot saber que hi ha diferents funcions (qualitats, facultats intel·lectuals…) que són portades a terme per diferents parts del cervell.
Segons l’autor, existeixen quatre principis bàsics sobre la fisiologia del cervell: les qualitats que hi estan representades són innates; es manifesten segons com estan organitzades; l’òrgande la ment és el cervell; hi ha tantes regions cerebrals com qualitats existeixen.
A partir d’aquestes premises, Gall estableix que les protuberàncies o els enfonsaments del cervell indiquen un desenvolupament o mancança de la facultat que sigui controlada per la zona en concret.
Amb tot, el fisiòleg arriba a la conclusió que per fi tot el que està relacionat amb la vida i intel·lectual del’home té una base científica i es deixen de banda la filosofia i la metafísica.






CONFRONTACIÓ (màxim 10.000 caràcters):
Gall va tenir tant el recolzament de diferents científics com la desaprovació d’uns altres.
D’una banda, hi trobem a dos dels autors que van donar suport a les idees de Gall: J.C. Spurzheim i M. Cubí.
Spurzheim va col·laborar amb Gall durant els primers anys de treballi comparteix els seus postulats. Mentre que el seu mestre va determinar 27 òrgans, Spurzheim va arribar fins els 35. Opina que el cervell està compost per diferents regions que s’ocupen de determinades facultats intel·lectuals i emocionals i que la presència o l’absència d’aquestes facultats depenen de com estan desenvolupades les regions (si hi ha enfonsaments, protuberàncies…); de la...