Comentario de "la tarima de esperanza"

COMENTARI DE “LA TARIMA DE LA ESPERANZA”

Aquest treball consisteix en el comentari i en l’opinió personal d’algún article d’educació escrit en el blog de Miguel Ángel Santos Guerra,el quals’anomena El Adarve. Jo he escollit l’article que ell ha titulat “ La tarima de la Esperanza” . El motiu per haver escollit aquest ha estat la sorpresa que m’he emportat al llegir-lo, fins i tot he deconfessar que m’han entrat les ganes de riure. Anem a posar-nos en situació: estem al segle XXI, per ser més exactes a finals del 2009, fins aquí tots hi estem dacord. I doncs, com pot ser,que visquent enel se d’una societat desembolupada, amb pretensions de modernitat, innovació... Com es pot explicar que la millor mesura que se li hagi acudit al govern de Madrid ( recolzat per la pròpia EsperançaAguirre), la capital del nostre país (que “hauria”de ser una de les capdavanteres en els progressos) per a recuperar l’autoritat perduda dels professors damunt dels alumnes,sigui situar als docentsdamunt d’una tarima, tal i com es feia en l’època dels nostres pares o avis .

Així doncs, per aquests polítics, la solució per a solventar la complicada situació actual (de conflictes, agressions,classes que per a alguns docents arriben a ser motiu de depressió...) és retonar un element a la qüotidianitat de les aules que simbolitza l’escola tradicional, optant per realitzar un intent deretorn alsmètodes tradicioinals. Creieu que aquesta proposta és compatible amb tots els projectes constructivistes i d’innovació que s’estàn portant a terme per una gran quantitat de docents compromesosen el camp de l’ educació ? Personalment, penso que no. Tal i com Santos Guerra ha reflexat molt bé al seu article, crec que és una mesura absurda i sense cap ni peus .

“Tal i com indica la paraulaautoritat , provinent del verb llatí AUCTOR, significa fer crèixer” . Amb això l’autor vol dir que l’autoritat del mestre no prové o no hauria de provenir del poder d’oprimir, castigar...és a...