Comentario Génesis

EL GÈNESI
El fragment a comentar forma part del Gènesi (del grec “naixement”, “creació”), llibre que apareix primer a la Bíblia i que narra la creació del món per part de Déu. El Gènesi forma part de l’Antic Testament i és a la vegada el primer dels cinc llibres del Pentateuc, primer llibre de la Bíblia. Durant molts anys s’ha afirmat que l’autor del Pentateuc era Moisés però aquesta hipòtesiha quedat totalment descartada. De fet, no hi ha només un autor sinó que va ser un grup humà qui amb interpretacions diferents de la història i la religió va redactar les diferents parts d’aquest llibre i de la resta de la Bíblia. S’especula que el Pentateuc va ser escrit entre els segles VI i V aC després de quasi set segles des dels inicis del poble jueu. Així, hi ha elements molt semblants alsde cultures contemporànies com Egipte i Babilònia. També es manifesta el desig que el poble israelita tornés a estar unit com en els moments de màxima esplendor. En aquest context el Gènesi pretén que aquest poble oblidi els factors polítics, econòmics i socials que els havien dividit per a tornar a sentir-se unit mitjançant la religió, compartint una fe.
El tema central d’aquest llibre és el jacitat origen del món i de l’ésser humà a partir d’una terra caòtica i un oceà cobert per les tenebres. Ens narra el procés de creació de la terra a mans de Déu, qui va fer feina durant sis dies i va descansar el setè. El primer dia separa la llum de les tenebres i fa que existeixin el dia i la nit; el segon dia separa l’oceà gràcies al firmament que anomenarà cel; el tercer dia crea la terra i elsmars; el quart dia la vegetació; en cinquè lloc el Sol i la Lluna i per últim, el sisè dia, crea els animals i la més perfecta de les creacions: l’ésser humà, l’encarregat de dominar la terra. El darrer dia, el setè, es pren el gust de descansar després de sentir-se satisfet pel seu dur treball. Per tant podem dir que el personatge principal és Déu, qui decideix què crear segons el que per a ellés bo o dolent. Com veiem l’estructura interna és molt repetitiva i consta d’una introducció i diferents paràgrafs amb la mateixa estructura que narren com Déu dóna origen a cada un d’aquests elements fins al seu dia lliure.
El Gènesi és molt efectiu en relació amb el seu objectiu didàctic i moralitzador gràcies a la constant repetició de l’estructura dels paràgrafs que narren cada una de lescreacions. Per començar s’empra la frase “Déu digué:” seguida del desig que es farà realitat segons la voluntat del creador. Quan l’ha formulat es compleix de seguida i es repeteix la frase “I fou així”. Finalment, per a fer referència a la fi de la jornada diu “I Déu veié que estava bé. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el dia X”. Així veiem que hi ha un paral·lelisme molt notable per aaconseguir que el missatge quedi gravat a la ment del receptor. Com hem mencionat abans el protagonista és Déu, però no n’és el narrador. Tenim un narrador omniscient que calla quan Déu ha de parlar. Quan Déu desitja un fet aquest es torna realitat. Això ens mostra el poder que té la paraula: La paraula crea tot allò que està a la ment de Déu sense cap obstacle, simplement es fa i punt. Ho veiem a travésdels modes verbals: quan Déu parla empra el subjuntiu i en canvi el narrador ens explica la història en indicatiu. S’utilitza un estil directe per a apropar-se al receptor amb la barreja entre les paraules de Déu i les explicacions del narrador. El Gènesi, com la Bíblia en general, està carregat de símbols. Al començament del fragment fa referència a la llum com allò bo i les tenebres com allòdolent. Aquest símbol ja s’havia emprat abans del Gènesi però avui dia encara ho tenim molt present, per això és el símbol a destacar. La llum es el camí a seguir, allò que ens permet avançar i ens deixa veure amb claror; les tenebres són l’estancament, allò que no ens deixa veure i no ens permet saber a on anem. Així, el text fa referència a què Déu és aquesta llum, aquell que ens ajudarà a...