COMPARACIÓ FILÒSOFS

Comparació descartes (1) i nietsche (2)
Tendencia filosofica: (1) racionalista – (2) vitalista
Veritat: (1) la veritat existeix i la filosofia pot trobar-la crea un metode de coneixement per convertir la filosofia en un coneixement universal- (2) la veritat es una ilusio, tot son interpretacions. Ataca a la metodologia cientifica perque amb la matematitzacio de la realitat prescindeix de lesqualitats.
Concepcio de la realitat: (1) realitat composta de tres substancies de naturaleses diferents: deu, res infinita, jo, res cogitans i el mon, res extensa. - (2) en contra lantologia classica enten el mon com a canvi, com a preoces, i la realitat com a esdevenir i pperspectiva. Nomes existeix un mon, el de la vida.
Coneixement: (1) no ens podem refiar de lexperiencia senseible que japodem dubtarne. Elabora el coneixemtn a partir de les idees innates del jo. Procedeix de forma deductiva relacipnant cpnceptes. – (2) confia plenament en els sentics com a font de coneixement. La realitat es devenir i sempre es interpretacio, no valen els conceptes nomes la podem captar mitjançant metafores i aforismes.
Deu: (1) deu, la res infinita, es la substancia mes imporant. En lordre de lesessencies es creadora de les altres dues ( jo i el mon) - (2) deu ha mort i am ell tots els transmons inventats per la metafisica tradicional. Nega lexistencia de qualsevol entitat superior a la realitat i la vida.
Antropologia: (1)dualista: home compost per dues substancies: res cogitans ( el jo) i res extensa ( el cos) connectades per la glandula pineal.


DESCARTES:
Origen del coneixement:Hem de cercar una certesa absoluta, la veritat indubtable per això no podem fiar-nos dels sentits, sinó que hem de basar-nos en la raó.
Paper de les idees: Les idees més importants que tenim (i les úniques de les quals no podem dubtar) són les innates, perquè són universals i a priori.
El món: El coneixem per deducció. A partir de la idea de ‘jo penso’, dedueixo que hi ha Déu i món.
El jo: ‘Jo’sóc ‘una cosa que pensa. L’essència del jo és pensar i podríem fins i tot imaginar que ‘jo’ existeixo com un pensament sense cos.
La substància: ‘Ego cogito’ [jo penso], sóc una substància, quelcom que sempre és igual a si mateix.
LOCKE:
Origen del coneixement: La certesa absoluta no existeix. El que tenim és un coneixement probable (en grau molt alt), però no segur. Per això hem de basar-nosen la percepció sensible.
Paper de les idees No hi ha idees innates. Quan naixem la nostra ment és com un paper en blanc o un quadre no pintat (tabula rasa), que es va omplint amb experiències particulars i concretes.
El món: Coneixem el món per experiència, inductivament. A partir de la sumad’experiències sensibles elaborem una idea.
El jo: Tota experiència s’origina en un cos i depèn de lapercepció sensible, sense la qual no hi ha identitat personal. L’ànima i el cos estan separats però relacionats entre si.
La substància: L’experiència mostra que la substància de les coses és incognoscible






DESCARTES
REALITAT:
CONCEPTES:JO: substància pensant; Deu: Principi de causalitat, argument ontològic; El món: substància extensa
EXPLICACIO: - Jo: és el primer que demostra:cógito.; - Déu és la causa de la idea que tinc de Déu i de la meva existència. Déu és perfecte i per això existeix. -El món és allò de les coses que pot ser conegut racionalment: l’extensió (pot reduir-se a nombre) COMPARACIÓ:
Descartes : al cap tinc idees ficticies, adventicies i innates (les innates són de les que parla Plató)
Humme : idees = còpia d’una impressió (Plató totalment endesacord)

CONEIXEMENT:
CONCEPTES: Métode de Descartes. Intuició i deducció. Dubte metódic.Primera veritat
“pienso luego existo”. Principi de causalitat. Regles: evidencia, anàlisi, sintesi i l’enumeració. Tres tipus d’idees
EXPLICACIO: Dubte: No admetre res com a verdader si no hi ha una certeza absoluta.
Intuició: Operació de la ment la qual copsa intelectualment. Deducció: el contrari a la...