Comparació Entre El Pròleg D'Antígona I El De El Missantrop

Antígona i Arnau Quan l’exposició esdevé crucial per a l’aproximació del públic al conflicte

Tant a Antígona com a El Misantrop, podem veure dos protagonistes enfrontats amb el món que els envolta. En les dos obres el conflicte s’origina per una oposició del protagonista a l’ordre establert, a les normes socials. En aquest estudi, però, ens centrarem en la naturalesa del conflicte i en eltipus d’exposició que es du a terme en els dos casos, en que convergeixen i en que es diferencien. La primera informació que cal esmentar per parlar de l’exposició és la diferència entre els dos públics a qui anaven dirigides les obres. Per una banda tenim el públic de Sòfocles, un públic que coneixia molt bé l’obra que anava a veure. Aquest públic sabia el mite que es representava, i coneixia, també,com s’havia arribat a la situació en que es trobaven els personatges. Això li permetia a l’autor poder ometre un gran nombre de detalls, que nosaltres, com públic descontextualitzats podem trobar a faltar. Per altra banda Molière explica una història nova per al seu públic, però a la vegada també els és molt pròxima, ja que representa la seva realitat més immediata. En aquest sentit Molière nopot excloure detalls necessaris per a la comprensió de la història, però si detalls relacionats amb els costums i maneres de fer dels personatges. És obi que els dos autors donaven per suposat temes relacionats amb els costums que en el seu temps tothom considerava evidents, ho fa Molière quan ens mostra la forma en que passen el dia els seus personatges, gent distingida que no treballa i es passael dia fent visites o rebent-ne, i també ho fa Sòfocles quan Antígona vol enterrar el seu germà sigui com sigui i ningú del públic es preguntava el perquè. Però en el cas de Molière pot ser més exagerat en la mesura que ens mostra uns costums i unes relacions socials que nosaltres no veiem tant evidents, com ara la importància de xafardejar o les tertúlies que fan durant hores a casa d’algunapersona com a convidats, i en canvi a l’obra no s’explica ja que es dona com una qüestió evident. Un cop exposada aquesta idea podem entrar a l’estudi de l’origen i la presentació del conflicte. En El Misantrop Arnau, que és el protagonista, està descontent amb, tal com diu ell mateix, “tota la raça humana” (2001: 26), per una qüestió de principis. Ell està en

1

Aniol Soler Raset Grup 3Humanitats

contra de la cortesia i els convencionalismes que hi ha en la seva època, que tot sovint desemboca en hipocresia pura. Ell desitja ser un home honest i amb principis, a l’estil dels senyors i cavallers d’èpoques passades. En aquest cas, doncs, el conflicte ja existeix des d’abans del punt que el lector comença l’obra. El lector comença la història i veu Arnau i Ferran discutint per unaconducta d’aquest darrer, qui seguint els costums de l’època, ha tractat amb alabances i honors a un home de qui quasi ni en sabia el nom. Així doncs Arnau és sent ofès ja que considera que de la mateixa forma que Ferran tracta bé a aquest personatge sense tenir-li cap apreci, ell podria ser igualment víctima d’un engany similar. El que ha de quedar clar és que, tot hi aquest detall sobre les garantiesque té Arnau sobre la seva amistat amb Ferran, el conflicte no s’origina en aquest moment, el conflicte ja era existent, però Molière utilitza aquest episodi per presentar-nos al protagonista, l’ambient amb qui està enfrontat i ens insinuï quina serà la seva lluita. Per altra banda tenim el cas d’Antígona a on el conflicte no és causat per un fet produït dins el temps cronològic de l’obra.L’exposició del conflicte en aquest cas la fa la mateix Antígona, qui narra a la seva germana la situació decretada per Creont sobre l’enterrament de Polinices un dels seus dos germans morts. Aquesta prohibició ja ha sigut feta abans que el lector aparegués, igual que els tràgics fets de les morts dels germans i totes les circumstàncies que han desencadenat aquesta proscripció. Però la diferència que...