Heraclit i Parmenides: comparacio

COMENTARI DE TEXT; HERÀCLIt
2. “Els contraris s’harmonitzen, i, de la seva diversitat, en resulta la més bella harmonia, I tot ha estat engendrat per la discòrdia.”
7. “Al qui entren en els mateixos rius els corren per damunt aigües diferents cada vegada."
9. “El camí que puja i el que baixa és un i el mateix.”
11. “En la perifèria del cercle, l’inici i la fi coincideixen.”
13. “El sol ésnou cada dia.”
Aquests textos van ser escrits per Heràclit d’Efes, un autor presocràtic conegut per la seva misteriosa i poc sociable personalitat.
Com a idees principals de la filosofia d’ Heràclit trobem principalment un monisme que centra el principi de la vida en el foc, un foc que respira, que s’encén i s’apaga en funció de la necessitat, el flux del canvi de la realitat, el logos, la lleiuniversal que regula i harmonitza aquesta realitat, i la lluita entre els contraris dins d’aquesta.
Tot i la diferència en els diferents fragments de l’autor, podem trobar una intensa relació entre ells.  En“El camí que puja i el que baixa és un i el mateix”Heràclit ja ens mostra la unitat d’aquest camí, d’aquesta realitat, igual com en “La perifèria del cercle, l’inici i la fi coincideixen”, enla qual l’autor ja especifica aquesta circumferència, la forma de la figura perfecte, al igual com la forma de la realitat, inalterable.
En dues de les seves altres oracions, el filòsof ens introdueix una altra de les seves principals idees, la del canvi. “Als qui entren en els mateixos rius, els corren pel damunt aigües diferents cada vegada” ens fa arribar la idea que tot canvia, que res no ésel mateix segon rere segon, perquè el temps passa, i la realitat que es troba en un constant moviment, varia; al contrari de la filosofia de Parmènides, que defensa l’homogeneïtat de la realitat i l’estàtica d’aquesta. També en la frase “ El sol és nou cada dia” Heràclit defensa aquesta idea de canvi, de no permanència, i ho fa a traves de l’element al qual ell identifica com l’inici i la fi detot, el foc. El sol, que se’ns mostra com una gran esfera de foc, reuneix les dues característiques que segons l’autor té el principi de la nostra existència: dóna vida i destrueix, i és etern en la seva perfecció circular, és inici i fi de tot.
Per últim comentar la darrera frase: “Els contraris s’harmonitzen,i, de la diversitat, en resulta la més bella harmonia, i tot ha estat engendrat per ladiscòrdia”. La lluita d’aquest contraris que lluiten constantment dins de la realitat són els que donen pas a la diversitat i la bellesa de la vida, perquè són necessaris en la seva lluita per donar pas al canvi, al moviment de la vida, i s’harmonitzen inconscientment durant la seva lluita per el poder, i és aquesta discòrdia, aquest odi que existeix entre tots dos, el que fa possible el naixement detot el que és nou. 
COMENTARI DE TEXT: FRAGMENTS D'HERACLIT I PARMÈNIDES
1 - Idees principals
- Fragment 10 d’Heràclit
El text afirma que la guerra, es a dir, el conflicte, sempre està present. Un exemple d’això és la nit i el dia: sense la nit, no podria existir el dia, i sense el dia no es podria donar pas la nit. Segons Heráclit la justícia és discòrdia, una lluita entrecontraris ques’harmonitzen i fan que existeixi l’equilibri.
- Fragment 5 de Parmènides
Parmènides afirma que tot el que podem pensar és, si nó, no existeix. Segons aquest filòsof tenim que distingir entre el que és i el que no és i critica a totes les persones que no pensen com ell tractant-los d’ignorants. Afirma que no senten ni veuen i per tant, que no tenen logos o raó.
 2- Compara els dos textos.
TantHeràclit com Parmènides són filòsofs presocràtics i per tant, defensen un principi del qual se’n deriva tot. Per Heràclit sempre hi ha un conflicte entre contraris, que si no es complementen l’un de l’altre es produeix un desequilibri. Parmènides afirma que el no-res és impensable. Si ens centrem en els textos d’ambdós autors podem observar que el d’ Heràclit es basa en la lluita de contraris...