Comunicació intercultural

Diari de camp a partir de la informació recopilada sobre les revoltes en algun dels països afectats
Durant els últims mesos s’han viscut a uns quants països del Magreb, unes onades de canvis i protestes les quals els països occidentals ni tampoc els islàmics s’esperaven. Un dels primers països en començar aquestes revoltes va ser Tunísia. El país governat per Ben Alí durant 23 anys, va veure lafi de les protestes en contra del govern fa uns mesos després d’haver estat durant setmanes amb protestes.
La revolta de Tunísia o coneguda també com “la revolució dels gessamins” va començar a finals de desembre del passat 2010. La majoria de mitjans de comunicació occidentals posen com a començament de les revoltes el 17 de desembre.
Tot va començar per unes reivindicacions que feia el pobletunisià per protestar contra el govern, degut a la crisi econòmica, l’elevat cost de productes de primera necessitat, la corrupció i la mala qualitat de vida. Un jove conegut com Mohamed Bouazizi un jove venedor de fruites el qual va ser el pioner en la revolta, en el sentit que va ser el primer en cremar-se per protestar per la seva mala qualitat de vida. Tot mitjà de comunicació es va fer ressòde la notícia. Tothom coneix la història de l’estudiant però per saber realment com es sentia aquest jove, el millor seria poder parlar o informar-se de la seva situació amb algun amic proper o directament amb la seva família. TVE ho va fer, per informar-se de primera mà com vivien la notícia a casa seva. “Al centre de Sidi Bouzid ja no es veuen retrats de l’ex president fugit, però si diversos deMohamed Bouazizi. S’ha convertit en un heroi i en una icona de la “revolució dels gessamins” 1. Tot va començar al sud del país, a partir d’aquest fet els tunisians van començar una sèrie de protestes per tal de canviar les coses. Estaven farts del govern de Ben Alí. El jove, el qual es va suïcidar cremant-se va a començar a ser un símbol d’aquesta revolució.
La mateixa cadena, es va informaramb gent del poble sobre el que pensaven de Mohamed. “Els joves amb els quals parlem en la plaça principal del poble el recorden com una persona senzilla i alegre, i reconeixen que la seva desaparició va ser el que els hi va fer obrir els ulls i per fi, actuar.” 2 També van parlar amb la seva mare i narren el que ella mateixa explica: “La seva mare ens explica que era molt senzill i treballador, ique tenia un gran sentit de la responsabilitat perquè després de la seva mort del seu pare sent un nen, ell s’havia convertit en el cap de família, i havia posat un gran interès en què les seves germanes poguessin seguir estudiant.” 3
Totes aquestes declaracions les podem saber gracies a que un grup de periodistes de Televisió Espanyola ha anat expressament a Sidi Bouzid, al poble del jove que esva suïcidar per protestar. I així informar-se de primera mà i saber així les opinions de la seva família i els seus veïns.
Un cop començades les protestes a petites poblacions del sud del país, els aires de renovació s’anaven expandint pel territori. Pel president Ben Alí això suposava un problema. Ell i el seu govern volien tallar d’arrel aquestes protestes reprimint les manifestacions iprotestes. Les reivindicacions s’anaven apropant a la capital i els diferents governs occidentals començaven a recomanar als seus ciutadans que no viatgessin al país sinó era extremadament necessari. Un exemple d’això el podem trobar al web del Ministeri d’Assumptes Exteriors espanyol ja que a través d’aquest portal nosaltres i tres amics més entràvem quasi cada dia per mirar les recomanacions, ja queteníem reservat un viatge per anar a la zona turística de Hammamet del 22 al 28 de gener.
Durant dos setmanes abans de marxar vam estar consultant i anant a l’agència de viatges de El Corte Inglés perquè ens informessin realment si es podia viatjar o no. Ells ens contestaven que fins que el ministeri no ho prohibís, ells no cancel·larien cap viatge, ja que les revoltes no afectaven la zona on...