comunidades de aprendizaje

 SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ


PUNTS FORTS I FEBLES DE LES COMUNITATS D’APRENENTATGE
La conferència del passat dimecres sobre les comunitats d’aprenentatge, va ser molt enriquidora i personalmentem va aclarir molts dubtes que tenia sobre aquest model educatiu.
Té molt de mèrit el treball que s’ha dut a terme en aquesta escola, primer per el problema econòmic que presenta la zona on estàsituada i pels alumnes que assistien a aquesta. Era ja un centre que es donava per perdut, i en canvi la Belinda va prendre la decisió d’aventurar-se i intentar que tornes a reflotar.
Hi ha moltsaspectes que em criden l’atenció positivament, un d’ells ,el qual sempre es parla però mai havia vist que es dugués a terme, és el fet de que el professor es situa al mateix nivell que els alumnes, ésa dir, que està assegut a les taules amb ells i no és l’encarregat de impartir la matèria , sinó que entre tots investiguen i arriben a una solució. Més important encara és que tots els alumnesarriben a assolir els coneixements necessaris, aspecte que no és té en compte en altres centres i per això es separen als infants per nivells.
Una cosa que hem resulta força interesant i bastant complexaés com han aconseguit que les famílies estiguin involucrades amb el centre, ja que normalment el pensament dels pares i mares és feina de les escoles que els infants aprenguin, i aquí no hanaconseguit nomes això, sinó que han fet que les famílies també tinguin interès per aprendre, formar-se i millorar la seva situació actual. Les famílies participen en activitats del centre; quan podenajuden i expliquen als infants coneixements que ells tenen i a més s’encarreguen d’organitzar a les tardes activitats i classes de repàs.
El model dialògic de resolució de conflictes que presenten, en elqual els alumnes poden decidir algunes coses, es molt curiós, ja que és una manera de que els alumnes provin coses noves i a la vegada aprenguin. Segurament a un altre centre planteges fer pintura...