Conceptos epistemologia

GLOSSARI DE TERMES D’EPISTEMOLOGIA

1. EMPIRISME
Parteix de la idea de que l’única font de coneixement és l’experiència. Des de Aristòtil (384-322a.C.), la filosofia d’aprenentatge dels empiristes es bassa en que el món extern és la base de les impressions dels sentits de l’home, impressions que la ment pren com a legítimes. Aquest concepte, tot i iniciar-se amb Aristòtil, es va continuardesenvolupant al llarg de l’Edat Moderna.
Locke(1623-1704) va afegir que hi havia dues formes d’experiència: les impressions sensorials del món extern i la consciència personal. A més va fer una distinció entre qualitats primàries, que són característiques com l’extensió, la figura, el nombre, la solidesa,etc.; i les qualitats secundàries, que depenen dels sentits i de la ment de cadascú (elsolors, els colors, etc.).
Berkeley (1685-1753) en canvi, va defensar que la ment era l’única realitat, i que per tant només existien les qualitats secundàries, sempre atribuint aquestes a l’experiència. I Hume (1711-1776), proper a Berkeley, defensava que l’individu experimentava el món extern mitjançant les seves idees, que constituïen l’única font de realitat. Per tant, com podem veure hi hadiferències en les diverses teories empíriques, però sempre coincideixen en l’experiència com a única font del coneixement.

Referències bibliogràfiques:
* Schunk (1997). Teorías del aprendizaje. Espanya: Pearson
* Vargas-Mendoza, J. E. (2006) Teoría del conocimiento. México: Asociación Oaxaqueña de Psicología A.C. Disponible a: http://www.conductitlan.net/conocimiento.ppt

2.ESSENCIALISME
L’essencialisme és un terme que engloba la recerca o l’estudi de l’essència divina com a l’impuls vital de tot allò que existeix de forma general. Contempla les coses no per allò que semblen ser sinó per allò que són en el fons. Considera que darrera de tot allò que existeix hi ha una causa invisible que ordena, motiva i vitalitza les formes que obren l’esdevenir físic.
La recerca del’essència divina consisteix en apartat allò existent de qualsevol forma física, tractat, figura, etc., aïllant allò visible i destacant allò essencial i invisible als sentits. Per tant consisteix en no prendre allò que es veu a simple vista com a real, sinó veure allò que es percep o s’intueix darrere d’allò que s’observa.

Referències bibliogràfiques:
* Enciclopèdia Catalana, SAU. Disponible a:http://www.enciclopedia.cat/
* Web específica sobre l’essencialisme. Disponible a: http://www.esencialismo.org/

3. CIÈNCIA
La ciència sorgeix en el món modern amb la divisió de la facultat de filosofia en dos: filosofia (humanitats o arts) i ciències.
Es considera que la ciència es una forma de coneixement que pretén trobar les lleis objectives per les que es regeixen els fenòmens.L'instrument fonamental del coneixement científic és la Raó; no obstant això, la percepció que la Raó té del món objectiu és sempre fragmentaria i estàtica i, per tant, considerablement deformada i errònia. És que la Raó, per la seva pròpia estructura, procedeix a través d'observacions de punts focals de fragments aïllats del món objectiu, del món objectiu que en la realitat està en perenne movimentcontinu.
A més, cal dir que el coneixement en la ciència s’obté a partir d’un mètode específic, el mètode científic. Per tant, ciència és un procés d'investigació metòdic i la descripció dels resultats i mètodes d'investigació amb la finalitat de proveir coneixement d'una matèria.

Referències bibliogràfiques:
* Blacutt Mendoza, M. La ciència. Disponible a: http://www.zonaeconomica.com* Wallerstein, Immanuel (2005). Las incertidumbres del saber. Barcelona: Gedisa

4. IDEOLOGIA
La ideologia és el conjunt de idees fonamentals que caracteritza el pensament d’una persona, una col·lectivitat o una època. Tendeix a conservar o a transformar el sistema social, econòmic, polític o cultural existent. Té dues característiques principals: es tracta d’una representació de la...