Concilio de trento

Pau Bartrolí Claramunt

El concili de Trento

Pau Bartrolí Claramunt
NIA:121356
Introducció a la història, grup 2
Universitat Pompeu Fabra
El concili de Trento (1545-63) va posar les bases de la Reforma Catòlica del segle XVI. Reflexiona sobre la influència d’aquests factors en la colonització espiritual que l’esglésiareformista va portar a terme al Nou Món (segles XVI-XVII).

Com bé expressa la Enciclopèdia Catalana, el concili de Trento (1545-1563) “representà l'esforç de l'Església de reflexionar teològicament sobre un conjunt de qüestions, posades en crisi pel protestantisme: com el valor de la tradició i la seva relació amb l'Escriptura, el pecat original, la justificació, o els sagraments[1]”. Prèviament, el1521 es va produir la ruptura de Luter amb Roma. Josep Fontana explica que “el punt fonamental de la seva reivindicació (compartit pels luterans, calvinistes i anglicans) era que calia prendre la Bíblia com a màxima autoritat en matèria de fe[2]”. L’autor puntualitza que els protestants consideraven que la gràcia de Déu era la font única de la salvació, sense que tinguessin cap mena de validesapenitències ni processons; i la fe era considerada com una qüestió personal que no podia estar sotmesa al control ni d’una església ni de l’estat[3]. Davant la reforma dels protestants, l’església catòlica es veié obligada a reflexionar i a aplicar reformes. Algunes d’aquestes són les que analitzarem al llarg de l’assaig, ja que van influir en la colonització espiritual que l’església catòlica va portara terme al Nou Món. Són les següents: 1) el reforçament de la jerarquia eclesiàstica i de l’autoritat del Papa com a autoritat màxima; 2) la creació de seminaris per a la formació de sacerdots; 3) la influència de la Companyia de Jesús; 4) el reforçament de la família, el matrimoni, i el control de la dona.
Els protestants consideraven la fe com una qüestió personal que no podia estar sotmesa alcontrol d’una església. Com a conseqüència, l’església catòlica va reforçar la jerarquia eclesiàstica i l’autoritat del Papa com a autoritat màxima. Aquest estava per sobre qualsevol rei, emperador o plebeu i els religiosos defensaven que si els reis ho eren, era perquè ells ho permetien. L’església catòlica va perdre fidels a Europa degut a la reforma protestant, per tant, amb el descobrimentdel Nou Món, aquesta va observar l’oportunitat d’estendre la fe catòlica i enfortir el cristianisme mitjançant l’evangelització dels indis. D’aquesta manera la conquesta d’Amèrica no només va tenir la raó pràctica de profit material, és a dir l’establiment d’un comerç entre les colònies i la metròpoli, sinó que s’hi sumava també un sentiment profundament religiós.
Una segona reforma, que arribats aaquest punt resulta totalment lògica, va ser la creació de seminaris per a la formació de sacerdots. És evident que quants més capellans hi haguessin, més podrien viatjar fins al Nou Món per convertir els indis en cristians. La religiositat era molt present al nou continent. Per exemple, una vegada conquerit el Carib i explotades les seves terres, el governador de Cuba, Diego Velázquez, va enviaral capità Hernán Cortés a recollir informació sobre les civilitzacions de Tierra Firme (l’actual Mèxic) i no només havia de comunicar els descobriments realitzats, sinó que havia de predicar la fe cristiana. Un altre exemple de la presència del catolicisme a la ment dels conqueridors el trobem a la carta que Colon va enviar a Luís de Santángel on descrivia la natura del Nou Món com un mític Jardíde l’Edèn.
La tercera reforma important del concili de Trento va ser la influència de la companyia de Jesús. En un primer moment, la “conquesta espiritual” a Amèrica la van protagonitzar les ordres mendicants. Després del concili, els jesuïtes van arribar al Nou Món amb la missió de cristianitzar-lo i de consagrar la idea que el Papa era el màxim exponent de l’església catòlica. Aquests van...