Conducta desadaptada

Quan sentim a parlar de conducta desadaptada de seguida parem i ens posem a pensar que aquesta persona te un problema emocional, una conducta anormal, un desequilibri emocional, en fi un problemamental, i és cert, ja que dins el camp de la psicologia moltes d’aquestes patologies és difícil trobar-hi una frontera. Però qui diu que és normal i que no és normal, perquè tu ja no segueixis laconducta de la majoria de gent ja no ets normal, ves a saber poder som nosaltres els anormals.


Els professionals que treballen la conducta desadaptada segueixen uns criteris per poder identificar-la,que són:

- Funcionament cognoscitiu deficient. Les habilitats intel•lectuals com raonament, percepció, record... es troben desestructurades de forma important.
- Conducta social deficient. Elcomportament es desvia de les normes socials acceptades.
- Autocontrol deficient.
- Angoixa. Sentiments negatius com l’ansietat, l’ira, la tristesa són normals i inevitables. Ex: el cas de la noiaexecutiva, pessimista, deprimida, inferior...

Una de les principals classificacions de conductes anormals és DSM-III, on si troben 230 diagnòstics distribuïts en 15 categories. David Rosenhan va ferun estudi on s’observa els tipus de condicions que es considerant “desadaptades”, va introduir vuit persones “normals” en centres mentals diferents. Les conclusions d’aquest estudi afirmant que lesetiquetes psiquiàtriques persisteixen i condueixen els professionals a malinterpretar el comportament adequat. A vegades les etiquetes ens poden enganyar, els van detectar esquizofrènia en remissió.
Avegades a les persones que pateixen na conducta rara o emocional, se’ls a dit “neuròtics”, “psicosis” o “dements”.

- Neurosis: tendeixen allunyar-se de situacions que han estat vinculades ambl’ansietat. Viuen amb un malestar, això indicar una consciència sobre la malaltia. Les persones neuròtiques no poden trencar amb aquest patró, i les seves vides tendeixen a ser pertorbades i doloroses....