Consequencias digitalización medios

CONSEQUENCIES DE LA DIGITALITZACIÓ DELS MITJANS

Les amenaces que ha patit la premsa son varies al llarg dels últims anys; la radio, la televisió i finalment Internet. Internet i tot el que engloba l’era digital ha comportat una transformació total de la cadena comunicativa, no nomes per part dels periodistes sinó també per part de l’audiència. Podríem definir Internet com una xarxa mundiald’ordenadors interconectats que permet als usuaris compartir informació. Aquesta es una definició molt amplia d’un sistema que s’ha convertit ràpidament en una part indispensable per les nostres vides quotidianes. La innovació tecnològica es la principal causa de l’aparició d’Internet i de la digitalització dels mitjans, que podríem definir com el procés en el qual els mitjans gràfics, visuals iauditius d’una senyal anàloga, es poden convertir a un format digital que pugui ser manipulat dintre de l’ordenador.

Si hi ha una realitat ben clara es el canvi que s’ha produït en el model dels mitjans de comunicació, es per això que a continuació procuraré explicar la transformació del periodisme, des de l’aparició d’Internet i de la digitalització dels mitjans.
Degut que les conseqüències de ladigitalització dels mitjans en el procés de comunicació es un tema molt ampli, en la meva recerca explicaré el canvi de la comunicació de masses a una autocomunicació de masses; i com la digitalització dels mitjans ha afectat en el perfil professional del periodista des de l’aparició d’Internet.

L’aparició i la difusió d’Internet ha creat una nova forma de comunicació interactiva deixant enrerela comunicació unidireccional anterior. Aquesta comunicació interactiva es caracteritza per la capacitat d’emetre molts missatges a molts, amb la possibilitat de fer-ho en un temps real o en el moment que es vol triar i amb la eventualitat de recórrer a la comunicació punt a punt. Aquesta forma de comunicació nova és la que s’entén per autocomunicació de masses. Segons Manuel Castells consisteixen una comunicació de masses perquè té el potencial d’arribar a un “públic d’abast mundial, ja que ho fa mitjançant les xarxes P2P i la connexió a Internet” (p.116). Al mateix temps afirma que es autocomunicació perquè “la producció del missatge és autogenerada, la definició dels receptors potencials és autodirigida i la recuperació dels missatges específics o de contingut de la Xarxa i les xarxesde comunicació electròniques és autoseleccionada” (p.94). L’autocomunicació de masses no reemplaça les altres formes de comunicació, sinó que conviu, es complementa i interactua amb elles.

Aquest canvi de model es degut a l’aparició dels nous models digitals com per exemple els blogs, que transformen el model de comunicació social en un espai de missatges de molts a molts i amb una graninteractivitat. Per tant, en aquest nou espai de comunicació hi ha un enorme conjunt de missatges que interactuen i es diversifiquen, en definitiva, una autèntica revolució. (soitu.es, parr. 2).
Internet crea un nou espai mediàtic que trenca amb la recepció unidireccional de la informació, és a dir, és un espai on no només es reben els missatges sinó que també s’hi accedeix per crear-los i enviar-los iaixò fa que es generi una comunicació multidireccional on tothom pot participar-hi. Aleshores, l’audiència passa a ser una audiència pro-activa que té capacitat democratitzadora de la informació. Tot i que els grans mitjans de masses persisteixen, els receptors, tradicionalment passius, esdevenen part activa gràcies a la interactivitat que genera l’aparició de l’Internet. Aquest fet va lligat ados conceptes, la “domesticació”, fent referència al procés per el qual la tecnologia s’ha anat incorporant a la quotidianitat i va transformant poc a poc els hàbits i els espais, i la “virtualització”, que és l’espai de connexió.
Internet, la comunicació sense fil i els mitjans digitals han propiciat el desenvolupament de les xarxes horitzontals de comunicació interactiva que connecten la...