Conte


ELS GERMANS I LES BESSONES BARALLA DE CONTES
Això era una vegada, en un país molt llunyà hi havia una ciutat anomenada Cúbic. Era una ciutat especial. Tot el que hi havia al voltant de la ciutat tenia vida, els cotxes, els núvols, les muntanyes, els arbres... Aquest fet feia la ciutat màgica ja que moltes coses tenien vida pròpia, l’únic lloc que era possible en tot el món era a Cúbic. Lagent de la època no s´ho podia creure, a causa de que a la resta del món sols tenen vida els éssers vius i les plantes.

Era un imperi modern que fins i tot tenien cotxes i les cases tenien totes les comoditats. En aquesta ciutat hi havia un palau on vivia un malvat mag, amb la seu dona i les seues boniques filles; tenia el poder de paralitzar les persones i de llevar la vida als cotxes,núvols...

En la mateixa ciutat vivia Marc, un prestigiós fuster que feia els mobles de tots els palaus de la comarca. Tenia dos fills. Al major li deien Joan, era blanc i vestia en sandàlies i vaquers. Era un jove alt i flac i, pel que fa a la seua personalitat, era un poc tímid.
El fill menut era Pere, un xiquet de quinze anys. Tenia la pell negra i vestia amb xandall i sabates d’esport. Aquestera un xiquet més doblet i un poc més baixet que el seu germà. Era molt extravertit.


Tots els xiquets del poble anaven al mateix institut per estudiar, Joan i Pere es portaven un any de diferencia, un tenia quinze anys i l’altre setze. Les filles del mag eren bessones, una es deia Diana i l’altra Alexia. Eren dos xiquetes d´allò més boniques, altes, morenes amb ulls blaus i moltsimpàtiques, a més d´intel·ligents. Vestien vestits molt elegants, a més participaven a la banda de música local de Cúbic.
Un dia a l’institut el cap d’Estudis Ferran preguntà:
Busquem alumnes per realitzar una obra de teatre, per celebrar el 40 aniversari del centre. Qui està interessat en participar-hi?
Jo, de primer de batxiller!– Exclamà Joan
Jo també, Pere de quart d´ESO.
Van anarinscrivint-se diferents alumnes, fins i tot les filles del mag, les bessones. I així començaren a preparar l’obra, entre assaig i assaig van fer una gran amistat els germans i les bessones.
Un dia de molta calor, després de l’assaig, caminaven els germans i les bessones cap a casa quan, de sobte, Pere convidà a les bessones anar a nadar a les basses.
Diana, Alexia , voleu vindre a nadar a labassa que hi ha darrere del forn?
Sí, per mi sí.- Respongué Alexia.
I tu vols vindre, Diana?- Preguntà Pere.
Clar, en la calor que fa, ens vindrà bé un bany. Això sí, no tornem tard a casa que el pare s’enfadarà.



Cada vegada els germans tenien més ganes de veure-les i no sabien qué fer. Era una decisió molt difícil i, després de pegar-li moltes voltes al cap, decidiren marxar. Durant el camípensaren en declarar-se a elles, fins i tot portar-les a sopar i al cinema.

A Joan li agradava Diana i Pere estava boig per Alexia. Aleshores Joan decidí parlar amb el seu pare:
Fill, fa quatre dies que tens el carnet per anar sol!
Ja ho sé, però li promet que tornarem prompte i aniré amb els cinc sentits.
D´acord, però a les dotze en casa, ni un segon més.
D´acord, moltes gràcies, eresel millor pare del món.
Joan que ja havia demanat el cotxe i que era molt tímid, pensa que el seu germà tindria que col·laborar.
Pere, ara ja tenim cotxe, ara et toca a tu convidar-les a sopar.
D´acord, però has de saber que estic nerviós i preocupat per la resposta que ens puguen donar.
Pere, que sabia que tenien música i l’hora en què finalitzava la classe, s’esperà al carrer i al sortirles germanes es va dirigir cap a elles:
Hola, com esteu?
Bé, què fas tot sol per ací?- Preguntà Diana.
Res, el meu germà i jo ens preguntem si voleu vindre al cinema i sopar el divendres.
Per mi bé.- Respongué Alexia.
Per mi també.
Aleshores, el divendres ens vegem a les nou en el pont de fusta de baix de la vostra casa.
D´acord, perfecte!- Exclamaren les germanes amb entusiasme....