Crítica De “L’art De La Fuga”, Obra Teatral De Roberto García
Páginas: 3 (542 palabras)
Publicado: 30 de junio de 2012
CRÍTICA DE “L’ART DE LA FUGA”, OBRA TEATRAL DE ROBERTO GARCÍA.
Guillem Martínez Pelegrí DNI: 20857791B
Ens trobem davant un obra atípica, estranya i a la volta, genial. L’art de la fuga és unaproposta que ens trasllada Roberto García des de les aules dels conservatoris més brillants del món, al teatre.
I dic des dels conservatoris més brillants per què l’obra ens conta, ni més ni menys, lavida del genial pianista Víctor Essenbach, jove promesa alemanya, que prompte es deixà portar per les seues excentricitats i deixà d’oferir concerts de piano al gran públic, per fer gravacions alsestudis, des de l’ombra.
L’obra ens mostra, partint de la figura d’Essenbach, una multitud de personalitats, retratades dins el mateix personatge, que exercirà de professor d’una xiqueta, representadatan sols per un dibuix en una pissarra, i de cara al públic mostrant els costats més sentimentals de la música: des del patetisme més apàtic, fins al més exacerbat romanticisme, que fa de la músicauna força vital. La xiqueta serà l’instrument que utilitzarà per mostrar al públic diverses peces musicals, incitant-la a interpretar-les a un piano imaginari. A la seua vegada, el protagonista ensanirà buscant, i compartint amb nosaltres, la música no com un mitjà d’aplegar als sentiments, sinó com un sentiment en ella mateixa, que al cap i a la fi va ser la teoria que sempre va defensar Essenbach.En l’àmbit més formal, ens trobem amb un obra senzilla de presentar, però no gens fàcil de representar. M’explique: La presentació de cara al públic és molt senzilla. La proposta que ens vatraslladar el Micalet incloïa una escenografia simple, perfectament conjugada amb els elements del propi teatre: Sobre l’escenari, senzillament, una pissarra garabatejada amb diversos apunts musicals, unacadira, i un tamboret de piano. És ressenyable també l’aparició de la “xiqueta”, un element que al cap i a la fi és un altre personatge, encara que mut i representat tan sols per un dibuix. A més, cal...
Guillem Martínez Pelegrí DNI: 20857791B
Ens trobem davant un obra atípica, estranya i a la volta, genial. L’art de la fuga és unaproposta que ens trasllada Roberto García des de les aules dels conservatoris més brillants del món, al teatre.
I dic des dels conservatoris més brillants per què l’obra ens conta, ni més ni menys, lavida del genial pianista Víctor Essenbach, jove promesa alemanya, que prompte es deixà portar per les seues excentricitats i deixà d’oferir concerts de piano al gran públic, per fer gravacions alsestudis, des de l’ombra.
L’obra ens mostra, partint de la figura d’Essenbach, una multitud de personalitats, retratades dins el mateix personatge, que exercirà de professor d’una xiqueta, representadatan sols per un dibuix en una pissarra, i de cara al públic mostrant els costats més sentimentals de la música: des del patetisme més apàtic, fins al més exacerbat romanticisme, que fa de la músicauna força vital. La xiqueta serà l’instrument que utilitzarà per mostrar al públic diverses peces musicals, incitant-la a interpretar-les a un piano imaginari. A la seua vegada, el protagonista ensanirà buscant, i compartint amb nosaltres, la música no com un mitjà d’aplegar als sentiments, sinó com un sentiment en ella mateixa, que al cap i a la fi va ser la teoria que sempre va defensar Essenbach.En l’àmbit més formal, ens trobem amb un obra senzilla de presentar, però no gens fàcil de representar. M’explique: La presentació de cara al públic és molt senzilla. La proposta que ens vatraslladar el Micalet incloïa una escenografia simple, perfectament conjugada amb els elements del propi teatre: Sobre l’escenari, senzillament, una pissarra garabatejada amb diversos apunts musicals, unacadira, i un tamboret de piano. És ressenyable també l’aparició de la “xiqueta”, un element que al cap i a la fi és un altre personatge, encara que mut i representat tan sols per un dibuix. A més, cal...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.