Crisi de l'àntic regim

Socials.

LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

Antic Règim: Societats europees de l’ Edat Moderna que havien superat l’etapa medieval i feudal però que continuaven mantenint un model devida basat en l’agricultura senyorial, l’absolutisme i la societat estamental.
L’Europa del segle (XVIII) sota l’antic règim és basa en:
Agricultura: de subsistència, es laprincipal activitat, practica el guaret i esta orientada a l’autoconsum. La terra estava en mans de la noblesa i el clero, gran part de la collita era per a ells, i la mínima part era perl’autoconsum. Hi havia crisis de subsistència, es a dir, períodes d’escassetat d’aliments i de pujades de preu.
Monarquia absoluta: El rei tenia tot el poder absolut, concentrava totsels poders, té un caràcter diví, i estava ajudat pels consells, o pels Parlaments, que en aquella època no tenien gaire importància.
Expansió econòmica: Hi havia un pauinternacional, fort creixement demogràfic (introducció de nous conreus, com la patata), creixement de la demanda (també va augmentar la producció), apareixien les primeres manufactures (petitesindustries), i hi havia un increment del comerç internacional (van millorar les construccions de carreteres i canals).
La societat estamental: Durant el segle XVIII la societat era moltdesigual, hi havia diferents drets i hi havien les societats tancades. Hi havia dos grans grups, els privilegiats i els no privilegiats, al grup dels privilegiats hi havia la noblesaque vivia de les rendes de les terres i acumulaven moltes riqueses, i també hi havia el clero, que vivia de les rendes derivades de l’explotació i el delme. El grup dels noprivilegiats el formaven la burgesia, els pagesos i les classes populars urbanes, a tots els unia el fet de no tenir privilegis i el fet de no acceptar aquesta societat estamental.