La Crisi De l'Antic Regim
Páginas: 13 (3197 palabras)
Publicado: 18 de octubre de 2011
La crisi de l'Antic Règim (1788-1833)
L'any 1788 (després de la mort de Carles III), quan Carles IV va accedir al tron, el model de l'Antic Règim, restava intacte. Un any després, la Revolució Francesa (1789) va capgirar el vell ordre i va iniciar un procés que en poc més de quaranta anys va fer caure l'Antic Règim i va obrir pas al liberalisme polític, al capitalisme i a la societat declasses.
Les idees revolucionàries i els principis liberals que les van impulsar van ser difosos per Europa pels exèrcits de Napoleó, que d'ençà del 1799 havia pres el poder a França després.
L'any 1808 Espanya va ser envaïda pels exèrcits napoleònics. L'ocupació va fer irreversible la crisi del sistema absolutista borbònic.
La derrota de Napoleó per les potències absolutistes europees (1815) vasignificar la tornada al vell ordr, però en el regnat de Ferran VII (1814-1833), Espanya- i tota Europa- es va debatre entre l'absolutisme i el liberalisme.
LA CRISI DEL REGNAT DE CARLES IV(1788-1808)
LA MONARQUIA DE CARLES IV
Carles IV va allunyar del govern els ministres il·lustrars i l'any 1792 va confiar el poder a un jove militar, Manuel Godoy.
L'elecció mostrava ladesconfiança absoluta del monarca en els cercles nobiliaris de la cort.
L'execució del monarca francés, Lluís XVI, va obligar Carles IV a declarar la guerra a França, en coalició amb altres monarquies absolutistes (1793-1795). La derrota de les tropes espanyoles va ser contundent i la pau de Basilea (1795) va subordinar Espanya als interessos francessos.
Des de l'ascens al poder de Napoleó Bonaparte (1799),la política espanyola va vacil·lar entre la por a França i l'intent de pactar-hi per a evitar l'enfrontament amb el poderós exèrcit napoleònic. Les aliançes amb França van derivar en un conflicte amb la Gran Bretanya (batalla de Trafalgar 1795-1801 i 1804-1808) i això va suposar la pèrdua de quasi tota la flota de Carles IV.
El desastre naval va accentuar la crisi de la hisenda reial,agreujada per la reducció dels ingressos, especialment els del comerç colonial. Davant d'aquesta situació, Godoy va plantejar reformes com ara la desamortització de terres amb la finalitat d'aconseguir recursos per a l'Estat. Van ser mesures que van provocar una àmplia oposició.
D'altra banda, les càrregues sobre els agricultors, estimulaven el escontentament popular. La incapacitat de resoldre aquestasituació va alimentar avalots i revoltes, que responsabilitzaven Godoy de la greu situació de crisi.
EL MOTÍ D'ARANJUEZ
La situació anterior es va deteriorar encara més quan, Godoy, va signar un tractat amb Napoleó (Tractat de Fontainebleau), que autoritzava els exèrcits de Napoleó a entrar a Espanya per atacar portugal. Els francesos van travessar els Pirineus (febrer 1808) i la seuapresència va ser acceptada per les autoritats borbòniques. Les tropes es van anar situant en llocs estratègics, des d'on havien de dsplegar-se pel territori.
El 18 de març del 1808 va esclatar un motí a Aranjuez,que, es van retirar cap al sud. El motí, pretenia la distribució de Godoy i l'abdicació de Carles IV en son fill Ferran.
Els amotinats van aconseguir els seus objectius. Carles IV vaescriure a Napoleó per reclamar el seu ajut per a recuperar el tron. L'emperador va refermar amb això la seua opinió sobre la feblesa espanyola i es va decidir definitivament a envair Espanya i annexar el país a l'Imperi.
LA MONARQUIA DE JOSEP BONAPARTE
Carles IV i Ferran VII van ser convocats per Napoleó a Baiona,i van abdicar l'un i l'altre en la persona de Napoleó Bonaparte. Napoleó va nomenarson germà Josep Bonaparte rei d'Espanya i va convocar les Corts per acabar amb l'Antic Règim.
Josep Bonaparte va intentar una experiència reformista, que pretenia la liquiació de l'Antic Règim.
Per a una gran part de la població espanyola, el nou govern era il·legítim. A més, totes les seues actuacions estaven subordinades a les necessitats militars de la conquista i a la violenta actuació...
L'any 1788 (després de la mort de Carles III), quan Carles IV va accedir al tron, el model de l'Antic Règim, restava intacte. Un any després, la Revolució Francesa (1789) va capgirar el vell ordre i va iniciar un procés que en poc més de quaranta anys va fer caure l'Antic Règim i va obrir pas al liberalisme polític, al capitalisme i a la societat declasses.
Les idees revolucionàries i els principis liberals que les van impulsar van ser difosos per Europa pels exèrcits de Napoleó, que d'ençà del 1799 havia pres el poder a França després.
L'any 1808 Espanya va ser envaïda pels exèrcits napoleònics. L'ocupació va fer irreversible la crisi del sistema absolutista borbònic.
La derrota de Napoleó per les potències absolutistes europees (1815) vasignificar la tornada al vell ordr, però en el regnat de Ferran VII (1814-1833), Espanya- i tota Europa- es va debatre entre l'absolutisme i el liberalisme.
LA CRISI DEL REGNAT DE CARLES IV(1788-1808)
LA MONARQUIA DE CARLES IV
Carles IV va allunyar del govern els ministres il·lustrars i l'any 1792 va confiar el poder a un jove militar, Manuel Godoy.
L'elecció mostrava ladesconfiança absoluta del monarca en els cercles nobiliaris de la cort.
L'execució del monarca francés, Lluís XVI, va obligar Carles IV a declarar la guerra a França, en coalició amb altres monarquies absolutistes (1793-1795). La derrota de les tropes espanyoles va ser contundent i la pau de Basilea (1795) va subordinar Espanya als interessos francessos.
Des de l'ascens al poder de Napoleó Bonaparte (1799),la política espanyola va vacil·lar entre la por a França i l'intent de pactar-hi per a evitar l'enfrontament amb el poderós exèrcit napoleònic. Les aliançes amb França van derivar en un conflicte amb la Gran Bretanya (batalla de Trafalgar 1795-1801 i 1804-1808) i això va suposar la pèrdua de quasi tota la flota de Carles IV.
El desastre naval va accentuar la crisi de la hisenda reial,agreujada per la reducció dels ingressos, especialment els del comerç colonial. Davant d'aquesta situació, Godoy va plantejar reformes com ara la desamortització de terres amb la finalitat d'aconseguir recursos per a l'Estat. Van ser mesures que van provocar una àmplia oposició.
D'altra banda, les càrregues sobre els agricultors, estimulaven el escontentament popular. La incapacitat de resoldre aquestasituació va alimentar avalots i revoltes, que responsabilitzaven Godoy de la greu situació de crisi.
EL MOTÍ D'ARANJUEZ
La situació anterior es va deteriorar encara més quan, Godoy, va signar un tractat amb Napoleó (Tractat de Fontainebleau), que autoritzava els exèrcits de Napoleó a entrar a Espanya per atacar portugal. Els francesos van travessar els Pirineus (febrer 1808) i la seuapresència va ser acceptada per les autoritats borbòniques. Les tropes es van anar situant en llocs estratègics, des d'on havien de dsplegar-se pel territori.
El 18 de març del 1808 va esclatar un motí a Aranjuez,que, es van retirar cap al sud. El motí, pretenia la distribució de Godoy i l'abdicació de Carles IV en son fill Ferran.
Els amotinats van aconseguir els seus objectius. Carles IV vaescriure a Napoleó per reclamar el seu ajut per a recuperar el tron. L'emperador va refermar amb això la seua opinió sobre la feblesa espanyola i es va decidir definitivament a envair Espanya i annexar el país a l'Imperi.
LA MONARQUIA DE JOSEP BONAPARTE
Carles IV i Ferran VII van ser convocats per Napoleó a Baiona,i van abdicar l'un i l'altre en la persona de Napoleó Bonaparte. Napoleó va nomenarson germà Josep Bonaparte rei d'Espanya i va convocar les Corts per acabar amb l'Antic Règim.
Josep Bonaparte va intentar una experiència reformista, que pretenia la liquiació de l'Antic Règim.
Per a una gran part de la població espanyola, el nou govern era il·legítim. A més, totes les seues actuacions estaven subordinades a les necessitats militars de la conquista i a la violenta actuació...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.