Criteris de Codificació

Criteris de codificació de l’ortografia.
El principal impulsor de la codificació ortogràfica fou Pompeu Fabra.
La codificació en català es basa en els següents criteris perquè fos regular itingués en compte la tradició i la qualitat. Al principi del segle XX hi havia una confusió en els escriptors perquè no hi havia una regla ficada per escriure, hi havien dos tipus d’escriptura:
Catalàacadèmic  escriptura carcaixant
Català modernitzat  castellanismes

És molt important que una llengua tingui una ortografia ficada i ha de ser la mateixa per a tots els dialectes.

1r criteri:llengua parlada
>
2n criteri: els dialectes
Cal recórrer als dialectes des d’una manera científica. L’ortografia de la llengua catalana ha de poder ser utilitzada per tots els dialectes per tal quetots els parlants d’aquesta llengua es sentin identificats.
. Pompeu Fabra. Això vol dir que hi ha dialectes que han de conservar la seua forma fònica. Amb això, Fabra va rebutjar el camí centralistad’altres llengües que només buscaven un únic dialecte.
3r criteri: ortografia medieval
És necessari recórrer a la llengua medieval per substituir castellanismes de l’actualitat. Per exemple:caña>canya . Aquestes grafies donen continuïtat entre el passat i el present i en segon lloc perquè són grafies que singularitzen gràficament el català dins d’altres llengües de l’entorn.
4t criteri:simplicitat, coherència o regularitat
L’objectiu era simplificar l’ortografia, la que fos més important per a Fabra i per tant aquesta havia de ser coherent i regular.
Abans es caracteritzava per laseva irregularitat. Per exemple: antich>antic  aquest fet és una irregularitat en l’ús de la h. Abans l’escrivíem de forma irregular, com per exemple per a assenyalar la velar sorda de final de paraula(1) Dihuen  la marca hiat
(2) Ahir  s’escriu perquè és etimològic.
Així doncs, escriurem quan parléssim de casos etimològics. També passa en l’ús de la , ja que abans no era una grafia del...