Critica Sèrie television

Crítica a la sèrie de televisió “Polseres vermelles”

Vaig tenir la gran sort de descobrir aquesta sèrie mentre canviava de canal sense gaire esperança a la recerca d'algunprograma que em ajudés a tancar els ulls. I, precisament, em va passar el contrari. No em vaig anar a dormir fins acabar el capítol. Només vaig veure uns 5-6 minuts i ja emvaig enganxar.
La sèrie relata la vida d'uns adolescents (des d’uns 8 fins a 18 anys) ingressats en un hospital, i que decideixen formar un grup en el qual es ajudaran mútuamenti descobriran la duresa de la vida i maduraran a passos de gegant.
Els capítols estan realitzats magníficament, amb algun error de guió o interpretació, encara que moltpuntuals. L'argument, ja comentat, s'està desenvolupant de forma meravellosa i no decau en cap moment, provocant una sensació de dependència a l'espectador. Els personatges (la granmajoria) estan molt ben interpretats, conté diverses escenes commovedores, una banda sonora excel·lent i una sèrie de lliçons morals dignes d'enquadrar.
Darrere d'aquestprojecte trobem Albert Espinosa (Planta 4 ª), que va viure de la seva pròpia mà moltes experiències en un hospital. Aquest escriptor reuneix els millors moments que recorda i elsplasma en la sèrie, aportant sempre unes fantàstiques moralitats que hauríem d'apuntar en una llibreta i llegir-nos-les cada matí abans de sortir de casa.
En definitiva, unasèrie entendridora, que conté grans valors d'amistat, lluita, optimisme, força de voluntat, i molts adjectius que no cessarien mai. Sumant, a més, un gran treball del repartimenti un brillant guió d'Albert Espinosa.
Hi ha una versió de la mateixa sèrie doblada en castellà, que l’emet Antena 3, però la majoria de gent prefereix la versió en català.