Cuento

El Bosc de les Fruitifraccions
El Lluis, el Pau i la Maria es van trobar davant del pont de troncs que travessava el riu, els tres amics estaven de vacances, el dia era radiant i la seva decisió irrevocable, avui enlloc de piscina explorarien el bosc. 

Durant molts anys havien cregut que el bosc estava encantat i que hi vivien estranys fullets que no permetien sortir del bosc als aventurersque hi entraven. Els seus pares els havien explicat aquesta història quan eren petits per evitar que, jugant, es poguessin perdre.

Els tres es van mirar, van somriure i, emocionats, van endinsar-se al bosc.

Portaven més d’una hora caminant i, de sobte, una estranya sensació els va recórrer el cos. Al seu voltant no s’escoltava res, només hi havia un inquietant silenci.

Els tres amics esvan mirar; tot allò començava a fer mala espina.

Què us sembla si tornem?, total aquí no hi ha res a fer. Va dir Lluis, el més prudent dels tres.

D’acord. Van contestar al mateix temps el Pau i la Maria.

Sense més comentaris, van donar el tomb i van emprendre el camí de retorn.

Avançaven cada vegada més ràpid, però tenien la impressió que enlloc d’apropar-se la sortida, s’endinsaven cadavegada més al bosc.

Els arbres adoptaven formes estranyes, les seves rames es deformaven i això els concedia un aspecte tètric.

De sobte, els tres van quedar paralitzats. Allà estava, davant d’ells, a la meitat del camí, amb menys d’un metre d’alçada, orelles punxegudes, mans i peus grans, mirada penetrant i un somriure que produïa calfreds.

Hola! Sóc un fullet, de la família delsEmàtics i em dic Mat. Mat dels Emàtics.

Sense donar-nos compte hem entrat al bosc –va dir la Maria- i ara no trobem la sortida. Podria ajudar-nos a trobar-la?

En aquest bosc no hi ha camí de retorn, només es pot seguir avançant, fins trobar-vos de nou amb el pont d’entrada.

D’acord!, van dir els nens, llavors hem de seguir.

Pareu! –va exclamar el Mat- al temps que saltava d’un cantó a l’altredel camí i llençava al terra un grapat de pols blava, que produïa una explosió i un núvol vermell.

Molt espantat, el Pau va saltar darrere de la Maria, i el Lluis darrere del Pau. La Maria va voler retrocedir, però el Pau l’agafava amb força per la cintura i no li ho permetia.

El problema és –va seguir dient el Mat, com si no hagués passat res- que des d’aquest punt només podeu continuar siressoleu un petit enigma.

Quin?, va atrevir-se a preguntar la Maria amb la veu entretallada per la por.

Fixeu-vos amb aquests arbres. No us semblen estranys?

Una mica sí, va dir el Lluis. No tenen fulles, només el tronc i les branques deformades.

Llavors el Pau va atrevir-se a parlar: també tenen unes fruites molt estranyes amb números i una ratlla.

La Maria va interrompre’l: nosón números i ratlles, són fraccions, aquesta és 3/5.

Efectivament, va confirmar-ho el Mat donant un altre salt. Es tracta de les fruitifraccions del bosc. Com veieu, en cada tronc hi ha una fracció i en cada branca, un número.

Veniu, apropeu-vos.

Els tres nens van avançar lentament, procurant amagar-se cadascun darrere dels altres.

Ràpid!, va cridar el fullet, no tinc tot el dia.Espantats, el Pau i la Maria van intentar retrocedir, però el Lluis els va donar una forta empenta. La Maria va entrebancar-se i va caure de cul. El Pau va entrebancar-se amb ella i va acabar de genolls als peus del Mat, que va riure descaradament.

Mireu aquí, va dir mentre senyalava l’arbre que estava a la seva dreta. Aquest és l’arbre de la fracció 2/3 i tots els fruits que pengen d’ell són lesseves fruitifraccions equivalents. A la branca del 2 penja el 4/6, i en la del 5, el 10/15.

Llavors, va posar la mà a la butxaca de la seva jaqueta, va treure un polsim rosa, va aixecar el braç i ho va llençar a l’aire. De nou, va explotar produint un núvol de colors: groc, blau, vermell, verd... Quan el fum va desaparèixer van veure que al terra hi havia un cistell de vímet plena de...