Cuida de mi
Páginas: 8 (1867 palabras)
Publicado: 20 de octubre de 2013
MALALTIA DE PARKINSON
Nom malaltia:
Parkinson. El Parkinson és una malaltia que fou descoberta i descrita pel metge anglès James Parkinson l’any 1817. Acostuma a aparèixer en persones majors de 60 anys. A Espanya afecta a més de 100.000 persones. Afecta tant sols a un 0.4% a les persones de menys de 40 anys.
Tipus de malaltia:
És una malaltia de tipus degenerativa. De momentés crònica, tot i que es destinen molts diners per intentar trobar la seva cura. És mortal, i depenent de l’agressivitat de la malaltia la persona que la sofreix pot viure més o menys anys.
Causa:
La major causa de la malaltia de Parkinson és la mort les cèl·lules nervioses de la substància negra al cervell, que controlen els moviments, i això provoca una disminució de la dopamina (unneurotransmissor). La dopamina té vàries funcions al cervell relacionades amb el comportament, el moviment, la inhibició d’hormones i l’aprenentatge.
L’aparició de la malaltia pot estar lligada a l’herència genètica (però només en un 1o 2% dels casos) per mutacions d’uns gens específics. La causa també poden ser per factors ambientals, o per un gen recentment descobert a força gent d’Espanya elqual pot provocar la malaltia: la dardarina.
El Parkinson és l’exemple més comú d’una sèrie de trastorns neurodegeneratius causats per l’acumulació de neurones en la proteïna α-sinucleina. Gairebé totes les formes de parkinsonisme són el resultat de reducció de la transmissió de les neurones als ganglis basals.
Símptomes:
Normalment els símptomes es poden confondre amb els símptomes dealtres malalties.
El fet de tenir la malaltia de Parkinson comporta una rigidesa muscular, pèrdua dels moviments automàtics primaris (caminar, escriure,etc), inestabilitat i tremolors entre altres com ara la disminució del parpelleig.
També pot provocar depressió i ansietat i trastorns del son. També es poden sofrir dolors a les extremitats. Als pacients els hi costa dur a terme els mecanismesmentals complexos i dificulta la parla.
La malaltia és crònica i progressiva. Si el pacient és jove, la malaltia pot trigar fins a uns quinze anys a afectar completament al pacient. Si el pacient és més gran, la malaltia és més ràpida i el pacient es veu greument afectat al cap de poc temps.
Proves i detecció:
La detecció de la malaltia pot ser molt complexa. El seu diagnòstic és moltdifícil de determinar en les primeres fases de la malaltia, quan els símptomes dels pacients encara podrien ser atribuïts a altres malalties. A causa d’això es poden fer diagnòstics erronis.
No hi ha cap prova que permeti diagnosticar el Parkinson completament, només uns tests genètics que permeten determinar el futur de la malaltia que pateix el pacient. Aquestes proves es fan a famílies ambmolta tendència a sofrir Parkinson o a malalts que ja estan en una etapa molt avançada de la malaltia.
És habitual també que es facin preguntes al pacient per aclarir si aquest ha consumit alguna classe d’estupefacient o si ha estat exposat a algun tipus de virus, per així poder determinar si un factor concret pot haver set la causa del parkinsonisme. També s’observa l’activitat muscular del pacientdurant un període de temps, ja que amb l’avanç de la malaltia els trastorns en el moviment es tornen molt evidents.
Tractament:
Al ser una malaltia crònica no té una curació. L’únic objectiu que es pot aconseguir amb tractaments és reduir la velocitat en què avança la malaltia, controlar els símptomes i els efectes secundaris dels medicaments que la combaten. Així, en les primeres etapes,quan els símptomes.
Esta es una patología crónica que, de momento, no tiene curación. El objetivo del tratamiento es reducir la velocidad de progresión de la enfermedad, controlar los síntomas y los efectos secundarios derivados de los fármacos que se usan para combatirla. La dopamina no puede administrarse directamente ya que no puede pasar la barrera entre la sangre y el cerebro. Por este...
MALALTIA DE PARKINSON
Nom malaltia:
Parkinson. El Parkinson és una malaltia que fou descoberta i descrita pel metge anglès James Parkinson l’any 1817. Acostuma a aparèixer en persones majors de 60 anys. A Espanya afecta a més de 100.000 persones. Afecta tant sols a un 0.4% a les persones de menys de 40 anys.
Tipus de malaltia:
És una malaltia de tipus degenerativa. De momentés crònica, tot i que es destinen molts diners per intentar trobar la seva cura. És mortal, i depenent de l’agressivitat de la malaltia la persona que la sofreix pot viure més o menys anys.
Causa:
La major causa de la malaltia de Parkinson és la mort les cèl·lules nervioses de la substància negra al cervell, que controlen els moviments, i això provoca una disminució de la dopamina (unneurotransmissor). La dopamina té vàries funcions al cervell relacionades amb el comportament, el moviment, la inhibició d’hormones i l’aprenentatge.
L’aparició de la malaltia pot estar lligada a l’herència genètica (però només en un 1o 2% dels casos) per mutacions d’uns gens específics. La causa també poden ser per factors ambientals, o per un gen recentment descobert a força gent d’Espanya elqual pot provocar la malaltia: la dardarina.
El Parkinson és l’exemple més comú d’una sèrie de trastorns neurodegeneratius causats per l’acumulació de neurones en la proteïna α-sinucleina. Gairebé totes les formes de parkinsonisme són el resultat de reducció de la transmissió de les neurones als ganglis basals.
Símptomes:
Normalment els símptomes es poden confondre amb els símptomes dealtres malalties.
El fet de tenir la malaltia de Parkinson comporta una rigidesa muscular, pèrdua dels moviments automàtics primaris (caminar, escriure,etc), inestabilitat i tremolors entre altres com ara la disminució del parpelleig.
També pot provocar depressió i ansietat i trastorns del son. També es poden sofrir dolors a les extremitats. Als pacients els hi costa dur a terme els mecanismesmentals complexos i dificulta la parla.
La malaltia és crònica i progressiva. Si el pacient és jove, la malaltia pot trigar fins a uns quinze anys a afectar completament al pacient. Si el pacient és més gran, la malaltia és més ràpida i el pacient es veu greument afectat al cap de poc temps.
Proves i detecció:
La detecció de la malaltia pot ser molt complexa. El seu diagnòstic és moltdifícil de determinar en les primeres fases de la malaltia, quan els símptomes dels pacients encara podrien ser atribuïts a altres malalties. A causa d’això es poden fer diagnòstics erronis.
No hi ha cap prova que permeti diagnosticar el Parkinson completament, només uns tests genètics que permeten determinar el futur de la malaltia que pateix el pacient. Aquestes proves es fan a famílies ambmolta tendència a sofrir Parkinson o a malalts que ja estan en una etapa molt avançada de la malaltia.
És habitual també que es facin preguntes al pacient per aclarir si aquest ha consumit alguna classe d’estupefacient o si ha estat exposat a algun tipus de virus, per així poder determinar si un factor concret pot haver set la causa del parkinsonisme. També s’observa l’activitat muscular del pacientdurant un període de temps, ja que amb l’avanç de la malaltia els trastorns en el moviment es tornen molt evidents.
Tractament:
Al ser una malaltia crònica no té una curació. L’únic objectiu que es pot aconseguir amb tractaments és reduir la velocitat en què avança la malaltia, controlar els símptomes i els efectes secundaris dels medicaments que la combaten. Així, en les primeres etapes,quan els símptomes.
Esta es una patología crónica que, de momento, no tiene curación. El objetivo del tratamiento es reducir la velocidad de progresión de la enfermedad, controlar los síntomas y los efectos secundarios derivados de los fármacos que se usan para combatirla. La dopamina no puede administrarse directamente ya que no puede pasar la barrera entre la sangre y el cerebro. Por este...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.