Cultura Indigena

L'efecte de la colonització Americana en les cultures indígenes.
Es sabut que l'any 1492 el món europeu va “descobrir” un continent del que no tenien constància,
i, amb ell, als seus habitants, coneguts com indígenes. Tot i que amb algunes (contades)
excepcions, aquest fet històric va tenir conseqüències molt nefastes per als seus integrants i el
seu desenvolupament com a poble: es calcula que ennomés 80 anys, la població indígena
americana havia perdut uns dos milions i mig de integrants (Rosenblat, 1945). Tot i que no és
poca, cal preguntar-se si el desastre que va sofrir la població indígena (si és que podem etiquetar
a tota la població anterior a la colonització americana dins un mateix grup tot i estar formada per
moltes ètnies diferents, cosa que farem per a simplificarl'argumentació d'aquest assaig) es pot
descriure com a una massacre “únicament” al que a població es refereix. Amb la intenció d'anar
una passa més enllà, aquest document pretén explorar les conseqüències dels fets descrits per a
la cultura o cultures que formaren part de la denominada població indígena.
Abans d'argumentar sobre el tema en qüestió, és important reflexionar sobre els conceptes que
s'usaranper a establir un judici sobre la conservació de la cultura. És casi obligatòria la definició
de Tylor sobre cultura: aquell tot complex que inclou el coneixement, les creences, l'art, la moral, el
dret, el costum, i qualsevol altres hàbits i capacitats adquirits per l'home com a membre de la
societat. La cultura esdevindria doncs una eina que podem usar per a diferenciar els pobles
humans dintre dela raça humana, ja que la biologia no accepta distincions (Ember, 1987). De les
cultures poden sorgir varies ètnies que utilitzarem per a diferenciar els diferents grups que es
formen dins d'una mateixa cultura.
Per entendre l'efecte que causaren els europeus dins de la cultura indígena consider que serà
molt més adequat utilitzar l'exemple d'algú que no té perquè causar mal o aprofitar-se delshabitants originals d'Amèrica com podria ser un comerciant o un colonitzador. Així doncs,
l'exemple del missioner religiós que utilitza Reichel-Dolmatof (1972) pot esdevenir perfecte per a
retratar la situació. Aquest missioner que no té altra intenció que ajudar als indígenes els quals,
segon ell, viuen allunyats del “bon camí”, que ell considera que es el cristià. Però clar, ell acudeix a
lesAmèriques a ensenyar, no a aprendre. I, sense tenir en compte el context ni la justificació que
podem trobar darrere dels costums indígenes, ell aconsella segons el que dicten les
interpretacions europees de la Bíblia. Ni tan sols es proposa entendre els significat que tenen
valors com el pudor o el matrimoni, els quals tracta la Bíblia, dins de aquesta cultura, sinó que
simplement adoctrina seguintla interpretació europea i catòlica d'aquests valors. És així com el
missioner, amb tota la bona voluntat però per culpa del seu desconeixement, acaba eliminant els
valors que els indígenes tenien abans de la seva arribada i els substitueix per uns altres que no és
que siguin més justs que els anteriors, sinó que els europeus amb el seu egocentrisme determinen
com a propis de la “civilització”.Però els protagonistes d'aquest assaig no tenien dubtes sobre el
que significava el pudor, el matrimoni, la reunió amb els altres membres d'una comunitat, la
promiscuïtat... interpretacions que s'acaben perdent ja que la seva cultura no s'ha respectat com a

tal, sinó que s'ha vist com a un obstacle per al progrés que s'ha de suprimir.
Tal com explica Anne Deruyttere, per als pobles indígenes eldesenvolupament ha de ser
"desenvolupament amb identitat". La cultura no és un obstacle per al desenvolupament, com ho
afirmava l'opinió prevalent durant molts anys, sinó més aviat el capital inicial per al progrés social i
econòmic sostenible, perquè es basa en els valors, les aspiracions i el potencial dels pobles. Així
contrasta amb la imposició d'un model de desenvolupament de dalt a baix i...