De Stijil
Páginas: 5 (1182 palabras)
Publicado: 12 de junio de 2012
“L’art és només un substitut, mentre la bellesa
de la vida segueixi essent insuficient. Anirà desapareixent
a poc a poc a mida que la vida guanyi en equilibri.”
Piet Mondrian, 1937
INTRODUCCIÓ
Ens trobem a la recta final del temari i hem d’aprofundir en un tema escollit.
Per la meva part, he decidit escollir el moviment De Stijil. Perquè?
La pintura no és un tema que m’agradimolt, tot i que si m’agrada, però em decanto més pels moviments més contemporanis, com les pintures abstractes. Vaig trobar interessant la forma d’abstracció del moviment De Stijil, i més encara després de llegir sobre les idees de Mondrian (tot i que els textos, tan filosòfics, fossin una mica pesats em va cridar força l’atenció).
L’art antic m’agrada molt, però sempre he preferit l’arquitecturamés que cap altre art, les grans obres gregues, els grans castells medievals... I quan vaig veure l’arquitectura de l’estil De Stijil vaig tenir una sensació semblant. La senzillesa de les seves formes em resulta molt atractiva.
Per això vaig decidir de fer-lo. Però, tot i que en un principi anava amb la idea d’analitzar tant pintura com arquitectura, va resultar que algú ja havia escollit eltema, de manera que vaig pensar en analitzar únicament arquitectura, centrant-me en el que més interès m’ha despertat aquest moviment.
“Aquests mitjans plàstics universals es van descobrir en
la pintura moderna a través del procés d’abstracció de la forma i el color:
un cop això es descobert va emergir, la major part per pròpia voluntat, una plàstica
exacta de les relacions pures. D’aquíl’essència de tota emoció de bellesa plàstica.”
Piet Mondrian, 1917
DE STIJIL
El moviment. Principis. Context.
Ens trobem a la època de les guerres mundials, i com molts altres moviments nascuts durant conflictes, De Stijil el que vol es crear un nou art amb un nou esperit d’art i espiritualitat.
Era la primera meitat del s. XX, una època d’alteracions generals i molts variades, com jaem dit, alguns d’aquests nous canvis són: noves tècniques industrials i de comunicació, les dues guerres mundials, guerres civils (l’espanyola), revolucions científiques, l’aparició de l’energia atòmica, el psicoanàlisi... entre altres tants de no tanta importància. Tot aquests nous canvis que afectaven el model de vida, va fer que els més pensadors es plantegessin i es qüestionessin els valorsantecedents. Per als artistes innovadors, la guerra havia desfet el culte a la personalitat i la originalitat, imposant monotonia i destruint la cultura; per això volien proposar una nova cultura, més universal i ètica.
De Stijil (l’estil) va ser una aliança d’artistes. Es va formar oficialment el 1917, quan Theo Van Doesburg va reunir els membres originals: Theo Van Doesburg, Bart Van DerLeck, Piet Mondrian, Georges Vantagerloo, Vilmos Huszán, J.J. P. Oud, Robert Van’t Hoff, John Wills i Anthony Kok.
Es van unir tots sota el nom De Stijil, posat per mondrian i Van doesburg, que ceien que havien arriba a la fòrmula definitiva d’abstracció que anaven buscant
El moviment va néixer a Holanda, i tot y que es van unir el 1917, no es considera fins el seu primer manifest el 1918, alqual en seguiria un segon el 1920, tot i que ja van publicar el primer número de la revista el 1917, amb les idees de les seves intencions.
Tots havien estat treballant pel seu propi compte anteriorment, però el quatre primers ja havien col•laborat, en un intent de trobar un vocabulari adient a un nou art que s’adaptés als nous temps, buscant una manera d’expressar el seu desig de canviar lasocietat, reivindicant.
Quan Van Doesburg va posar el pla en marxa, com a instigador principal del moviment tots es van posar mans a l’obra, per donar-se a conèixer internacionalment i així devaluar els valors de l’art tradicional, tot l’art anterior.
“L’art pot crear forces suficient fortes i intenses
com per tota una cultura”
Theo Van Doesburg
Mondrian crea el concepte Neoplasticisme...
de la vida segueixi essent insuficient. Anirà desapareixent
a poc a poc a mida que la vida guanyi en equilibri.”
Piet Mondrian, 1937
INTRODUCCIÓ
Ens trobem a la recta final del temari i hem d’aprofundir en un tema escollit.
Per la meva part, he decidit escollir el moviment De Stijil. Perquè?
La pintura no és un tema que m’agradimolt, tot i que si m’agrada, però em decanto més pels moviments més contemporanis, com les pintures abstractes. Vaig trobar interessant la forma d’abstracció del moviment De Stijil, i més encara després de llegir sobre les idees de Mondrian (tot i que els textos, tan filosòfics, fossin una mica pesats em va cridar força l’atenció).
L’art antic m’agrada molt, però sempre he preferit l’arquitecturamés que cap altre art, les grans obres gregues, els grans castells medievals... I quan vaig veure l’arquitectura de l’estil De Stijil vaig tenir una sensació semblant. La senzillesa de les seves formes em resulta molt atractiva.
Per això vaig decidir de fer-lo. Però, tot i que en un principi anava amb la idea d’analitzar tant pintura com arquitectura, va resultar que algú ja havia escollit eltema, de manera que vaig pensar en analitzar únicament arquitectura, centrant-me en el que més interès m’ha despertat aquest moviment.
“Aquests mitjans plàstics universals es van descobrir en
la pintura moderna a través del procés d’abstracció de la forma i el color:
un cop això es descobert va emergir, la major part per pròpia voluntat, una plàstica
exacta de les relacions pures. D’aquíl’essència de tota emoció de bellesa plàstica.”
Piet Mondrian, 1917
DE STIJIL
El moviment. Principis. Context.
Ens trobem a la època de les guerres mundials, i com molts altres moviments nascuts durant conflictes, De Stijil el que vol es crear un nou art amb un nou esperit d’art i espiritualitat.
Era la primera meitat del s. XX, una època d’alteracions generals i molts variades, com jaem dit, alguns d’aquests nous canvis són: noves tècniques industrials i de comunicació, les dues guerres mundials, guerres civils (l’espanyola), revolucions científiques, l’aparició de l’energia atòmica, el psicoanàlisi... entre altres tants de no tanta importància. Tot aquests nous canvis que afectaven el model de vida, va fer que els més pensadors es plantegessin i es qüestionessin els valorsantecedents. Per als artistes innovadors, la guerra havia desfet el culte a la personalitat i la originalitat, imposant monotonia i destruint la cultura; per això volien proposar una nova cultura, més universal i ètica.
De Stijil (l’estil) va ser una aliança d’artistes. Es va formar oficialment el 1917, quan Theo Van Doesburg va reunir els membres originals: Theo Van Doesburg, Bart Van DerLeck, Piet Mondrian, Georges Vantagerloo, Vilmos Huszán, J.J. P. Oud, Robert Van’t Hoff, John Wills i Anthony Kok.
Es van unir tots sota el nom De Stijil, posat per mondrian i Van doesburg, que ceien que havien arriba a la fòrmula definitiva d’abstracció que anaven buscant
El moviment va néixer a Holanda, i tot y que es van unir el 1917, no es considera fins el seu primer manifest el 1918, alqual en seguiria un segon el 1920, tot i que ja van publicar el primer número de la revista el 1917, amb les idees de les seves intencions.
Tots havien estat treballant pel seu propi compte anteriorment, però el quatre primers ja havien col•laborat, en un intent de trobar un vocabulari adient a un nou art que s’adaptés als nous temps, buscant una manera d’expressar el seu desig de canviar lasocietat, reivindicant.
Quan Van Doesburg va posar el pla en marxa, com a instigador principal del moviment tots es van posar mans a l’obra, per donar-se a conèixer internacionalment i així devaluar els valors de l’art tradicional, tot l’art anterior.
“L’art pot crear forces suficient fortes i intenses
com per tota una cultura”
Theo Van Doesburg
Mondrian crea el concepte Neoplasticisme...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.