Debat cos ment

HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA

“El debat sobre la relació ment – cos i la naturalesa del coneixement en la psicologia precientífica”

Josep Mª CAMPDEPADRÓS i MORATÓ

Aula 8 – Història de la Psicologia

Universitat Oberta de Catalunya

Josep Mª CAMPDEPADRÓS i MORATÓ – Aula 8

Índex

- L’empirisme de LOCKE (pàg. 3).

- L’innatisme de LEIBNIZ (pàg. 4).

- Interpretació del’”interaccionisme” de LEIBNIZ i DESCARTES (pàg. 6).

- Bibliografia

Josep Mª CAMPDEPADRÓS i MORATÓ – Aula 8

L’empirisme de LOCKE
En el primer fragment proposat, LOCKE (1632-1704) es planteja l’essència, l’origen i l’abast del coneixement humà i demostra necessitar conèixer com es produeix la generació de les idees en la ment.

Per a fer-ho, prèn com a base dels seus qüestionaments lafilosofia de DESCARTES (1596-1650), racionalista que aportà la teoria de “l’interaccionisme” entre ànima i ment (dualisme), i que fou un dels pensadors que més el van influir.

LOCKE, però, s’oposa a l’innatisme de DESCARTES i estableix la observació per mitjà dels sentits (acció externa, sensacions), i la introspecció (acció interna, reflexions), com a les úniques fonts generadores delconeixement humà.
D’altra banda, postula que aquest coneixement ha de ser sempre posterior a la constitució de la consciència i ment humanes, argumentant així la impossibilitat de l’existència de les idees innates.

Clarament influït per l’enfocament empirista, del qual podríem arribar a afirmar que també n’és un dels precusors, estableix la idea d’una ment buida que anirà recopilant coneixements nomésper mitjà de l’experiència.

Per la seva part, l’empirisme, basat en aquesta forma d’adquisició de coneixement per mitjà de l’experiència, i les bases del qual van ser posades per BACON (1561-1626) i HOBBES (1588-1679), haurà jugat un doble paper transcendental en la història de la psicologia.
D’una banda estableix una teoria sobre el desenvolupament de la ment. D’altra banda, li proporcionaun mètode per augmentar el saber científic per mitjà de la generació de coneixements a través de l’observació i l’experimentació, cosa que permetrà la generació i adquisició de noves experiències.

El mètode científic de treball establert per l’empirisme és l’inductiu, és a dir, que a partir de l’experiència en l’observació del fenòmen específic es formulen unes lleis generalitzables, evitantaixí el dogmatisme i establiment de premisses no demostrades racionalment que pot arribar a comportar el seu mètode de treball contrari, el deductiu.

Prèviament a l’empirisme, l’única font de coneixement era la observació i percepció directa dels fenòmens naturals sense una participació concreta ni metodològica de l’experimentador. Això podia portar a l’observador a certs raonaments subjectiusentesos com a veritats absolutes i universals, i evidentment viciades per manca d’objectivitat.

Per això, l’enfocament empirista pot resultar especialment útil a l’hora de justificar i explicar l’èxit dels mètodes utilitzats en la ciencia moderna.

Alguns dels punts de controvèrsia més destacats de l’empirisme envers el racionalisme de LEIBNIZ que deriven dels fragments proposats, són que perl’empirisme, els coneixements es generen només per l’experiència i no hi ha idees innates ni coneixement previ en la ment (“…supongamos, pues, que la mente sea, como se dice, un papel en blanco…, sin ninguna idea…”; “…¿De dónde extrae todo ese material de la razón y del conocimiento? A estas preguntas contesto con una sola palabra: de la experiencia”. LOCKE, J.).

Josep Mª CAMPDEPADRÓS i MORATÓ –Aula 8

Cal afegir que sota l’enfocament empirista no podrien existir la intuició o els instints, ja que aquests formarien part de la pròpia constitució mental de l’individu. La intuició i l’instint no poden ser adquirits com a experiència.

Per l’empirisme de LOCKE, les idees poden ser simples i complexes, i el seu anàlisi es produeix per reducció. Les idees es relacionen pels principis...