Debat

DEBAT
És important abans de tot previndre qualsevol situació d’assetjament, per això és fonamental que creem als centres uns Plans de Convivència i Reglaments de Règim Intern ben formulats, on estiguen recollides les normes i maneres com actuar davant situacions problemàtiques com aquesta. Sobretot fer que tota la comunitat escolar duga a terme les mateixes pautes, fer conèixer les normes i lesconseqüències del seu no compliment (que serà el mateix per a tothom).
Algunes pautes per controlar aquest fet són: l’observació sistemàtica al pati i a les activitats on la presència de l’adult és menor, registrar per escrit els incidents i el seu seguiment per un adult designat per a aquesta funció, i donar especial importància a conductes d’agressió indirecta i d’exclusió social.

Unproblema fonamental de l’assetjament és que la víctima no ho comunica per por o vergonya. Crec que és important crear un clima de confiança, on els alumnes puguen expressar lliurement propostes, problemes, dificultats... així quan es troben en una situació problemàtica seran capaços de dir-ho sense cap dificultat. Treballar la resolució de conflictes, resoldre entre tots els conflictes, treballarl’empatia, són alguns mètodes que poden ajudar a previndre aquestes situacions. No podem oblidar l’autoconcepte, doncs és important que tots tinguen una bona imatge d’ells, perquè cadascú és únic i té alguna cosa especial, el que comporta que siguen capaços d’autovalorar-se de manera objectiva i que tinguen bona autoestima. És important perquè les víctimes acaben valorant-se negativament i perdentl’autoestima, en canvi els agressors és tot el contrari tenen massa autoestima i massa valoració positiva. El que s’ha d’aconseguir és que vegen que tots tenim coses bones i dolentes, que ho extraguen d’ells mateixos però que siguen valorats pels companys i que ells valoren també els companys. De manera que aprenen a rebre opinions i valoracions d’altres persones, mentre ells també valoren.

En relacióa la qüestió a) -com l'experiència d'assetjament escolar pot influir en el desenvolupament de la personalitat dels assetjadors, de les víctimes i dels testimonis/espectadors d'aquesta dinàmica-...

... Com bé ha dit la Sara T., la personalitat és un conjunt de trets de diferent naturalesa i aquests justifiquen que la persona tingui individualitat pròpia, fent-lo alhora semblant als altresindividus. Aquesta teoria la defensa Eysenck, autor que hem treballat a la darrera PAC.
Cerezo (2001), autor de l’article analitzat en totes les PACs que hem treballat des d’aquesta assignatura, basa el seu estudi sobre les variables -trets- de la personalitat associades a la dinàmica bullying, on trobem agressors, víctimes i espectadors. Des d’aquest estudi, Cerezo empra el qüestionari depersonalitat EPQ-J (Eysenck i Eysenck, 1989) per a estudiar les variables de psicoticisme, extraversió i neuroticisme (model PEN d’Eysenck) associades al comportament tant de les víctimes com dels agressors. Però no hem vist quines variables s’associen als espectadors, és a dir, quina personalitat tenen aquestes persones i quin conseqüent comportament mostren.

Segons Sánchez, A. (2009), les persones queno participen directament de la violència però que conviuen amb ella, observant o recolzant, sense fer res per a evitar-la, poden patir problemes semblants als que es donen en la víctima o l’agressor. En els testimonis/ espectadors, es veu reduïda l’empatia i són proclius a aprendre comportaments violents. Aquestes característiques fan que augmenti el risc que siguin futurs protagonistes de laviolència. Observen com el model agressor obté beneficis i èxit amb la seva conducta, pel que dedueixen que comportant-se com l’agressor triomfaran. Així, es pot convertir en còmplice de situacions d’assetjaments. Deduïm que, fruit d’aquest aprenentatge per observació o modelatge, els espectadors del bullying podrien passar a reunir les característiques de personalitat que es donen en el cas...