Declaració dels drets de l'home

Comentari de text |
La declaración dels drets de l’home i del ciutadà |

Ainoa Soriano
01/02/2011
|

INTRODUCCIÓ:
Aquest text es un text de Font primària. El podríem classificar com a text jurídic, ja que volen que reguli la societat fins que tinguin una consolidació. Volen que la gent complí aquesta sèrie de coses.
La Declaració es situa durant el primer període de laRevolució francesa.
El destinatari és a la nació, no al poble. Si no als propietaris.
La seva finalitat era la condició dels ciutadans lliures i iguals davant la llei.
ANÀLISI DEL TEXT
Aquest text consta de 17 articles classificats en tres blocs: Socials, politics i econòmics.
Encara que això es una selecció de documents, hi ha més articles.
Els articles socials son:1,2,4,6,7,10,11,17
Els politics:3,16I l’únic econòmic que n’hi ha es el 13. “es indispensable que fixin uns impostos”

INTERPRETACIÓ:
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà va ser una declaració de principis de la Assemblea Constituent francesa, aprobada el 26 d'agost de 1789, junt amb els decrets del 4 i l'11 d'agost de 1789 sobre la supressió dels drets feudals, un dels texts fonamentals votats por dita Assemblea, ique va servir de prefaci a la Constitució de 1791. El Rei Lluís XVI la va rectificar el 5 d'octubre, baix la pressió de la Assemblea i el poble, que havia acudit a Versalles.
La Declaració es situa durant el primer període de la Revolució francesa. Un període en el que el liberalisme mostrà que seria la doctrina que regiria la societat en els anys següents. Per tant podem dir que LaDeclaració dels Drets de l'Home i el Ciutadà és un dels texts claus i fonamentals d'un procés revolucionari que suposà el pas d'una societat estamental, una monarquia absoluta i una economia feudal a un nou món regit per una economia liberal-capitalista, , una societat de classes i un model polític parlamentari.
Com veurem amb el text la inspiració intel·lectual d'aquest es troba en el pensament filosòfic de laIl·lustració, així idees com l'antropocentrisme, el pragmatisme i sobretot el racionalisme i el universalisme estableixen un marc general on noves idees polítiques més concretes com les de Montesquie (divisió de poders) o Rousseau (contracte social) és puguin aplicar. Ara bé la inspiració més propera i directa és la Declaració de drets de Virgínia de l'any 1786.
A continuació analitzem el textper poder observar el canvi a nivell social, polític i econòmic que suposà.
Si llegim el preàmbul podem observar clarament l'objectiu del text, el de declarar els principals drets de l'home i les bases que han de regir el govern de les societats, per tal de garantir la felicitat de tots els components d'aquetes. I aquests drets són inviolables i sagrats és a dir que ningú pot privar d'ells a cappersona, i tampoc ho pot fer l'estat o el rei. I són inviolables per que són naturals, inherents a tota persona. Aquí s'aprecia un dels canvis més grans amb l'època que s'abandona, el fet de que els drets siguin d'origen natural. Abans tot el que era legítim, era de designi diví, en canvi a partir d'ara (tot i que els drets són també sagrats, i la declaració està proclamada sota la presència i baixels auspicis del Ser Suprem) s'abandona aquesta teoria de l'origen diví del dret per un de més racional.
El primer article estableix que totes les persones són lliures i iguals en drets. Són dos dels drets bàsics que proclama la declaració, i del nou món que s'està creant. A partir d'ara desapareix la diferència de drets l'Antic Règim, on uns estaments gaudien de molts drets i els altrespràcticament només tenien deures (tercer estat). Aquesta igualtat de drets anticipa la igualtat davant la llei (article 6) que també romp amb la privatització del dret existent amb l'Antic Règim que feia que cada estament gaudis d'una llei pròpia, que evidentment era molt més dura i injusta amb el tercer estat. També s'estableix la igualtat impositiva, és a dir tots han de contribuir al manteniment...