definició narrativa

1. Definició de narrativa
La narrativa és el gènere literari al qual pertanyen les obres que expliquen una història de ficció protagonitzada per un o més personatges. És per això que la funció del llenguatge que predomina en un text narratiu és la funció referencial. Els elements més generals que comparteixen les obres narratives són tres:
-Un personatge permanent: Subjecte de la narració inecessari per aconseguir la unitat d’acció de l’obra, poden ser individual o col·lectiu, agent o pacient.
-El procés temporal: Successió d’esdeveniments imprevisibles que modifiquen la situació inicial i condueixen el personatge cap a una situació problemàtica i orienten cap a un final.
-El sentit moral: Motor que genera la història i dona finalitat al relat. És l’element que dóna sentit a lahistòria. Pot aparèixer explícit o inferit en el relat.
2. L’origen de la narrativa: l’epopeia
Les primeres mostres narratives que s’han conservat han sigut la Ilíada i l’Odissea d’Homer. Aquestes dues grans narracions èpiques es basen en antigues llegendes gregues que versaven sobre llargues i temibles guerres, i el difícil camí de retorns dels herois cap a la seva pàtria. Aquests llargs poemeso cants èpics formen part de la modalitat de caire tradicional, ja que relaten accions heroiques, grandioses i sobrenaturals, pròpies d’un temps remot en què les divinitats i d’altres es relacionen amb els orígens mítics i les creences tradicionals del poble grec. El cant VIII de l’Odissea ens dóna una idea clara del que era el cant èpic.
L’epopeia tradicional esdevé el model narratiu epopeiatradicional. La mostra més antiga de la epopeia culta és l’Eneida, creada per poeta llatí Virgili amb la intenció de cantar la grandesa de Roma i glorificar l’emperador August.
A l’edat mitjana s’origina una nova modalitat de caire tradicional, que constituirà la base de la narrativa moderna. Són les cançons de gesta, que representen l’èpica medieval, basada en fets històrics amb molts elementsllegendaris. Eren divulgats pels joglars. D’aquesta manera la cançó de gesta es convertia en història popular.
A partir del renaixement l’epopeia culta serà conreada per diversos autors. És un altre tipus de poema èpic, que es basa en l’exaltació d’un país o d’un personatge real, fruit de la necessitat de bastir una història nacional dels pobles europeus als seus herois i els seus mites. Sóntransmesos per escrit i són producte d’un autor conegut.
El caràcter èpic que tingueren les primeres narracions va ser la raó per la qual durant molt de temps s’associés el concepte de narrativa al gènere de l’èpica. L’epopeia donà origen a un altre gènere narratiu , la novel·la, que s’adaptava més als gustos i els ideals de la societat burgesa moderna. El terme de narrativa va substituir el termetradicional d’èpica per designar el gènere literari en què s’agrupen totes les obres que relaten una successió d’esdeveniments o de fets externs a l’escriptor.


3. Classificació de la narrativa
El discurs narratiu es pot presentar en forma de vers o en forma de prosa, amb una complexitat i una extensió força variables.
-La novel·la relata una història de manera més extensa que les altresmodalitats narratives, combina tots els elements formals de la narració en una trama complexa i presenta una gran varietat de temes, tècniques i estils. Inclou nombrosos subgèneres com pot ser la novel·la cavalleresca, d’aventures, detectivesca, autobiogràfica, etc.
-El conte és una narració més breu i més esquemàtica que la novel·la. L’argument i la trama solen ser simples i lineals, Cal distingir elconte literari culte i el conte popular que pot incloure la rondalla i la llegenda.
4. Els elements formals de la narració
Tota obra narrativa consta d’uns elements que la caracteritzen. Els elements més importants que fan que una obra s’adscrigui al gènere narratiu són el narrador, els personatges, l’espai i el temps.
4.1. El narrador i el punt de vista narratiu
El narrador és la veu...