definiciones

Vicent Andrés Estellés

[Foto: Pau Barceló – Serra d’Or]

Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació

SEMINARI
“El gust per la lectura”
2007-2008

Direcció General d’Innovació
Subdirecció General de Llengües i Entorn
Servei d’Immersió i Ús de la Llengua

Vicent Andrés Estellés

VICENT SANZ ARNAU

ÍNDEX
INTRODUCCIÓ

.

.

.

.

.

.

.

.

7ORIENTACIONS PER AL PROFESSORAT.
1. Objectius
.
.
.
.
2. Continguts
.
.
.
.
3. Orientacions didàctiques
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

9
9
9
11

.

.

13

I. M’HE ESTIMAT MOLT LA VIDA. TRAJECTÒRIA VITAL
1. «De família de forners»

.

.

.

.

.

.

15

.

.

.

.

.

.

.

17

3. «Espere a Burjassot» .

.

..

.

.

.

21

4. «El pedregós altar de la pàtria»

.

.

.

.

.

25

5. «En arribar al terme»

.

.

.

.

.

30

II. A MI ACORDA UN DICTAT. FONTS, REFERENTS I COETANIS

.

37

III. EL GRAN FOC DELS GARBONS. TEMÀTICA .

.

.

.

51

1. «Animal de records.» Vida quotidiana i record

.

.

.

53

2. «Feixos de pinassa.» Els orígens.

.

.

56

3. «Un plat dels d’obra, de Manises.» Cultura popular .

.

.

60

4. «Un entre tants.» Consciència i expressió civil

.

.

.

63

5. «Mort i pam.» La mort en la poesia d’Estellés

.

.

.

72

2. «Anys de cauteles»

.

.

.

.

6. «No hi havia a València dos amants com nosaltres.» Amor i erotisme
IV. LA CLAU QUE OBRI TOTS ELS PANYS.LLENGUATGE POÈTIC

82

.

89

1. «Jo sóc aquest que es diu Vicent Andrés!» L’expressió del jo poètic

91

2. «Felicitat suprema, l’hora d’escriure els versos.» Mètrica i versificació

94

3. «Les pedres de l’àmfora.» Recursos estilístics

.

.

.

96

3.1. Recursos formals
.
.
.
3.2. Trops .
.
.
.
.
3.3. Recursos lògics
.
.
.
4. «Com mamares la llet, varesmamar l’idioma»

.
.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

96
98
102
103

BIBLIOGRAFIA

.

.

ANNEXOS
.
.
.
Annex 1. Poemes de l’antologia
Annex 2. Poemes del dossier
Annex 3. Solucionari
.

.

.

.

.

.

.

107

.
.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

.
.
.
.

111
113
115
117

INTRODUCCIÓ

Diu el tòpic que Vicent AndrésEstellés és el millor poeta valencià des de l’Edat Mitjana.
Concretament des d’Ausiàs March. Per si el tòpic no és prou emblemàtic, es pot tenir en
compte que l’autor en va ser Joan Fuster, al capdavall amic i company de lletres del
poeta. Efectivament, l’obra d’Estellés, per volum, per riquesa estètica i per diversitat
temàtica, ocupa un lloc d’honor en el panorama de la literatura catalanade la segona
meitat del segle XX. No és menys cert que aquesta obra i la figura mateixa del poeta, per
causes diverses, han estat desplaçades del lloc que els correspon en el cànon de la
poesia catalana contemporània. Per això, la inclusió d’una mostra antològica de la seva
poesia com a lectura de l’assignatura Literatura catalana del Batxillerat constitueix una
novetat significativa per a laseva recuperació com a veu poètica personalíssima dins el
panorama de la cultura literària catalana. Els continguts d’aquest dossier didàctic no són
més que un intent de facilitar l’accés a aquesta veu poètica, tot transmetent-ne el gust per
la lectura, per la lectura de poesia i per la lectura de la poesia de Vicent Andrés Estellés
en particular.
Amb la finalitat, doncs, d’apropar aquestafigura i la seva poesia a l’alumnat de Batxillerat,
s’ha organitzat el dossier en un seguit d’apartats que permetin, per una banda, fer un
recorregut per la vida, l’obra i el moment històric de Vicent Andrés Estellés i, per l’altra,
entrar a fons en l’anàlisi de la seva poesia. Per introduir aquests apartats, s’ha triat una
citació del mateix poeta com a encapçalament, seguint la seva pràctica...