Descartes

Assignatura: Filosofia II 2n Batxillerat

Professora: Àngels Varó Peral

Descartes

Tema 4

1. El Racionalisme....................................................................2 2. El projecte cartesià...............................................................6 3. Unificació de les ciències........................................................6 4. El mètodecartesià.................................................................7 4.1 El subjecte epistèmic i les operacions de la ment.......................8 4.2 El mètode cartesià............................................................9 4.3 El dubte metòdic o hiperbòlic.............................................10 5. La moral provisional.............................................................11 6. Eldesenvolupament de les ciències...........................................12 6.1 La Metafísica..................................................................12 6.1.1 Idees clares i distintes (els primers principis)......................12 6.1.2 Els àmbits de la Realitat o de les substàncies......................16 6.1.3 El dualisme cartesià....................................................17 6.2Física...........................................................................19 6.2.1 Concepció de l'Univers.................................................21

1

Assignatura: Filosofia II 2n Batxillerat

Professora: Àngels Varó Peral

1. El Racionalisme
En sentit general, el Racionalisme és l'actitud filosòfica de plena confiança en la Raó, que exalça la seua importància i la separa del seuvincle amb l'experiència. L'actitud racionalista parteix del supòsit que la Realitat és intel·ligible i que el Pensament (la Raó) pot explicar-la. La paraula ‘Racionalisme’ té tres accepcions: a) Racionalisme psicològic: quan s’equipara la Raó al Pensament (la facultat de pensar) i es considera que aquesta és superior a l'Emotivitat i a la Voluntat. b) Racionalisme epistemològic: quan s’afirma quela Raó és l'únic òrgan adequat per a conèixer. c) Racionalisme metafísic: quan se l’atribueix un caràcter racional a la Realitat. Des d'una perspectiva històrica, podem sostenir que: en la Filosofia Grega predominà el Racionalisme metafísic. Alguns casos, com el de Parmènides, podrien qualificar-se d’extrems, perquè afirmar que allò real és allò racional exigeix negar l'existència del que no sigacompletament transparent al pensament racional. Així, en la filosofia parmenídea, el moviment formava part d’allò “no existent”, doncs només era predicable l'ésser immòbil, indivisible i únic, atès que era l’únic que satisfeia totes les condicions de la plena racionalitat. Altres casos, com el Parmènides de Plató, atenuaren l'exigència de completa racionalitat metafísica i gnoseològica enincloure els "fenòmens” dins l'àmbit d'allò cognoscible i en acceptar les "opinions" com sabers legítims. En l'Edat Mitjana, la contraposició entre Raó i Fe i els intents per trobar un equilibri entre ambdues, modificaren el significat del mot ‘Racionalisme’. Ser racionalista ja no implicava, forçosament, admetre que tota la Realitat (i, en particular, la Realitat summa o déu) és racional. En aquestaetapa, el Racionalisme podia ser: a) una actitud de confiança en la Raó humana amb l'ajut de déu. b) una tendència susceptible d'integrar-se dins del sistema de veritats de la fe. c) una posició en teoria del coneixement, contraposada a l'empirisme. Sovint el Racionalisme epistemològic medieval va consistir en contraposar el Racionalisme platònic a l'empirisme aristotèlic.

2

Assignatura:Filosofia II 2n Batxillerat

Professora: Àngels Varó Peral

Racionalisme en sentit estricte. El Racionalisme és el corrent filosòfic que sorgí, amb René Descartes, a la França del s. XVII, en oposició a l'empirisme. El Racionalisme modern representa una visió general del món i del coneixement harmoniosa, ordenada, geomètrica i estable, basada en el pensament metòdic (del dubte o del mètode more...