Descartes

DESCARTES
(1596-1650)
EL RACIONALISME
El racionalisme és contrari al empirisme, és un trencament radical amb la filosofia medieval que subordinava la raó a la fe.
Característiques del racionalisme:
a) La Raó és autònoma i autosuficient, no depèn de res. Pels racionalistes qualsevol veritat ha de ser racional, hi ha una confiança plena en la raó, és el fonament del coneixement.
b) Hiha un menyspreu per la experiència, pels sentits, per la imaginació. Creuen que els sentits ens enganyen, aquí veiem una influència de Plató.
c) Admeten la existència d’idees innates, idees que tenim en la ment i que no provenen de cap experiència. Les idees innates són universals, per tothom iguals i a partir d’aquestes idees s’obtenen altres per deducció.
d) La Raó és molt poderosa, perser poderosa segueix un mètode adequat, AXIOMÀTICO-DEDUCTIU, és el model de les matemàtiques. Un Axioma és un primer principi, una veritat inqüestionable, admesa per tothom, per exemple, el camí més curt entre dos punts és la línea recta. A partir dels axiones s’arriba a teories i teoremes. Aquest mètode fa servir raonaments deductius, que van de l’universal al particular, del general al concret.e) El racionalisme és un moviment molt arrelat a l’Europa Central, els representants del racionalisme són Descartes, Pascal, Baruch de Spioza i Gottfrid Leibniz.

VIDA I OBRA
Descartes va néixer a La Haye (França), actualment aquesta ciutat s’anomena La Haye-Descartes i va morir a Estocolm. El seu pare era parlamentari i la seva mare va morir quan ell tenia una any.
Descartes va estudiar ala Flèche, un col·legi jesuïta, tenia una salut delicada i era un fredolic, i li permetien arribar més tard a l’escola. Va estudiar lògica, filosofia, dret i matemàtiques.
Era una persona tímida i molt catòlica, però no estava d’acord algunes coses, com amb els atacs de l’església a Galileu. Descartes va tenir problemes per les seves idees, va viatjar molt per conèixer món i per preservar laseva identitat.
L’any 1649, la reina Cristina de Suècia coneixia les idees de Descartes i li va demanar que fos el seu professor de filosofia, aquesta reina deia que les classes havien de començar a les cinc del matí perquè la ment està més oberta, Descartes al cap d’un any va morir de pulmonia pel fred.
Descartes està considerat un gran matemàtic i un físic mediocre. De la seva obra podemdestacar un pròleg molt famós: Discurs del mètode.
Se considera l’iniciador de la Filosofia Moderna perquè presenta un nou estil en els plantejaments filosòfics:
* Defensa la independència de la raó i la filosofia respecte a la fe i a la teologia.
* Fa un canvi en la pregunta clau, a la filosofia grega la pregunta era “què és l’ésser?”, a la filosofia medieval era “què és l’ésser diví?” i lapregunta clau de Descartes és “com coneixem?, què coneixem?”.
* Descartes ho qüestiona tot, el Déu de Descartes no és el Déu de la fe sinó el Déu de la Raó.
* Es produeix una novetat, Descartes comença a utilitzar el francès per explicar les seves teories, fins ara s’utilitzava el llatí.

EL MÈTODE
Descartes defensa que la filosofia ha de tenir 3 objectius:
* Ha de ser un “saberuniversal”
* Ha de ser orientació de la nostra conducta
* Ha d’estar lliure de prejudicis, només s’ha de basar en la certesa, en l’evidència.
Però, en la seva època la filosofia estava plena d’errors i contradiccions segons ell. Descartes creu que això es produeix per la manca de mètodes, i ell proposa un mètode que servirà per evitar errors, per jutjar correctament, ajudarà a argumentar elsconeixements, servirà per descobrir noves veritats i per assegurar el bon ús de la raó. Aquest mètode està basat en les matemàtiques.
Regles del mètode:
1) Regla de l’evidència: consisteix en no admetre res com a veritable que no es presenti de forma clara i distinta. Clara té el sentit de no confusa, una idea és clara quan es coneixen tots els elements que la integren. I distinta significa...