descartes

 DESCARTES

Filòsof de finals del segle XVI i segle XVII que va tenir una gran importància a la Teoria del coneixement.

LA RAÓ, UN NOU CRITERI DE VERITAT:

Descartes creu que és necessari establir un criteri de veritat per tal de construïr una nova filosofía. Aquest criteri ha de separar els coneixements vertaders (les matemàtiques) que mostren el mètode racional, delsconeixements falsos (percepció sensible) que moltes vegades són dubtosos i errònis.

-La geometria analítica: Descartes fou un dels creadors de la geometria analítica, que permet traduïr els problemes geomètrics als algebraics mitjançant les coordenades cartesianes. Per tant, aplica aquesta idea a tots els àmbits de la ciència, ja que l'objectiu de la seva filosofia és trobar en un mètodeuniversal amb el qual s'arribi a la veritat.

-L'arbre de la filosofia: Descares no distingeix la ciència de la ciència de la filosofia, ja que per a ell, el pensament racional existeix en les dues. Amés, també diu que el vertader coneixement és el tot coherent, i l'objectiu d'aquest és explicar la realitat global.

EL MÈTODE CARTESIÀ:

El mètode garanteix la total veritat ja que parteixd'unes regles segures i f'acils. Per tant, es pot dir que el mètode és el camí que porta al coneixement de la veritat en tots els camps del saber. Però abans de conèixer el mètode, cal parlar de la intuició i de la deducció, que són les facultats del coneixement de la ment.

-La intuïció: Aquesta sorgeix quan la ment compren una qüestió, i per això no hi ha dubte de que és veritat ja que nonecessita ser demostrada perquè es capta a través de la intuïció. Aquest fet fa que siguin anomenades idees innates.

-La Deducció: La deducció és un coneixement que necessita un altre coneixement per a fomentar la seva veritat. Aquest altre coneixement seria la intuïció, i per tant, primer intuïm i després deduïm.

LES REGLES DEL MÈTODE:

-Primera regla. EVIDÈNCIA: Es parteix d'una proposicióevident que és clara i distinta. És clara perquè és una idea directa, i és òbvia i distinta perquè separa les idees. Per tant, partim des d'una proposició certa. Aquesta regla formula partir d'un criteri de certesa, però advertint de dos errors: la precausió (evitar prendre per vertader allò que no ho és) i la prevenció (negar-se a acceptar com a vertader allò que ho és).

-Segona regla. ANÀLISI:S'han de dividir les dificultats en tantes parts com sigui possible perquè després, a través de les naturaleses simples, en serà més fàcil arribar als coneixements més complexos.

-Tercera regla. SÍNTESI: Per fomentar el coneixement s'ha de començar pels objectius més simples i més fàcils, per accedir a poc a poc al dels més complexos. Per tant, a partir dels elements simples, coneguts enl'analisi, la ment deduirà els altres elements que tendrán la mateixa certesa.

En resum, la síntesi seria organitzar en conjunt els elements derivats de la intuïció i els derivats de la deducció.

La quarta regla. ENUMERACIÓ: Aquesta ultima regla formula repassar bé tot el procés per estar segurs de no haver comès cap error, i per tant, arribar a la veritat absoluta. En definitiva, cal mencionarque les regles del mètode cartesià són una sèrie de procediments que regulen el pas d'allò conegut intuïtivament a allò conegut deductivament.

EL DUBTE METÒDIC:

Descartes vol aplicar el mètode en tots els àmbits, i per tant s'ha d'assegurar que no existeix cap raonament fals ni dubtós. Per aquest motiu es planteja l'aplicació del mètode de Descartes a la teoria del coneixement.

-Elssentits: Sovint podem dubtar dels sentits (coneixement sensible que adquirim dels cosos) ja que cap són enganyosos, però no hem de dubtar mai de la part física.

-La confusió somni/vigília: Si dubtam del fet que la vida pot ser un somni, esteim posant en dubte l'existència dels cossos físics. Per tant, no podem distingir entre el somni i la vetlla, però aquest fet no afecta a la certesa de les...