descartes

El racionalisme
Començarem dient que Descartes és un representant del racionalisme.
Cal destacar que el racionalisme i l’empirisme són dues corrents filosòfiques que donen importància al mètode matemàtic i a l’observació, però pels racionalistes és més important la raó i pels empiristes ho són més els sentits.
El racionalisme doncs, sosté que la font i l’origen del coneixement és la raó i nopas els sentits com diuen els empiristes.
El què intenten fer els racionalistes és fer un saber basat en el sistema deductiu de les matemàtiques, basant-se per fer-ho, dient que si la ciència i la física havien progressat gràcies a aquestes matemàtiques, perquè no ho podia fer la filosofia.
El racionalisme, doncs, presenta dos trets fonamentals, que la raó és el més important i que es necessitaun sistema deductiu matemàtic com a font fonamental de tot saber, deixant l’experiència sensible en segon pla.

Descartes
Descartes és el pare del racionalisme. Ens deixa com a llegat més important la idea que es necessita un mètode adequat per realitzar qualsevol recerca.
El punt central de la seva filosofia és la intuïció que el dubte ens apropa a una primera veritat, dient que hem dedubtar de tot.
També proposa la teoria de les 3 substàncies, el jo pensant, el Déu i el món.

1. El mètode de Descartes
Descartes diu que al llarg de la història s’han comès molts errors degut a que la raó s’equivocava. Es pregunta, però, com és que algunes coses com la ciència progressen, mentre que la filosofia no ho fa. Aleshores, diu que aquest fet es deu a que la ciència segueix un mètodematemàtic adequat per arribar al saber, mentre que la filosofia utilitza un mètode equivocat. Aleshores, proposa aplicar el mètode matemàtic de la ciència, que funciona, a la filosofia. Diu que les matemàtiques són una ciència racional que aconsegueix ordenar les dades que jo rebo.
Aleshores, diu que si utilitzo aquest sistema en qualsevol àrea, els resultats seran molt més bons, ja que aconseguiréordenar la informació que rebi.
En el seu mètode estableix 4 regles fonamentals, la regla de l’evidència, la de l’anàlisim la de la síntesi i la de l’enumeració.
La regla de l’evidència consisteix en no acceptar una cosa com a verdadera fins a estar segur que ho és. Diu que perquè una idea sigui vàlida i pugui estar segur que és verdadera s’ha de presentar en el meu esperit de forma clara idiferent.
La regla de l’anàlisi diu que si jo tinc una dificultat l’he de dividir en tantes parts com sigui possible per resoldre-la millor. Per exemple, si jo vull escriure un llibre hauré de seleccionar el tema, dir del que vull parlar, dividir les diferents parts en les que vull que s’estructuri, escriure’l i retocar-lo, ja que d’aquesta manera em sortirà millor que no si ho faig tot junt.
Laregla de la síntesi i la deducció diu que un cop descompost el problema en totes les parts necessàries per poder-lo resoldre bé, he de començar per lo més simple i fàcil de conèixer i de mica en mica anar pujant gradualment en grau de dificultat fins arribar a lo més complex. Per exemple, en el cas de l’exemple anterior, primer hauria de pensar de què vull que tracti el llibre, llavors pensar sobrequè vull parlar, posteriorment dividir-lo en les parts que vull que s’estructuri, després començar a escriure’l i finalment fer els retocs.
Finalment, la regla de l’enumeració consisteix en revisar allò que he fet per estar segur que no m’he deixat res que ho he fet bé.

2. El dubte
Descartes diu que al llarg de la història s’han proposat moltes teories que potser no són veritat. Diu doncs queens hem de qüestionar tot el que coneixem fins ara, per tal de, a partir d’aquest dubte, intentar assolir uns coneixements dels que no pugui dubtar a partir del mètode matemàtic.
Aquest dubte es basa en la incertesa de les dades sensorials, és a dir, que no hem de creure res del que captem pers sentits; ens els errors de raonament, és a dir, que la raó de tant en tant també s’equivoca; en la...