Descartes

DESCARTES (1596 – 1650).

Apareix el cristianisme. Descartes viu la crisi de l’edat medieval. També entra en crisi l’escolàstica (filosofia medieval). La causa és la revolución científica (2a meitat del segle XVI) a partir de Copèrnic. Aquest publica un llibre anomenat “De revolutionibus orbium coelestium” en 1543. En ell parla de l’heliocentrisme, i aquest llibre arriba a mans de G. Galileu.Copèrnic formula la teoria de l’heliocentrisme però va ser Galileu qui la va contrastar empíricament.
Amb Galileu apareix la cosmovisió mecanicista: l’univers està composat per una sèrie d’elements materials que interactuen entre sí. És una interacció fixa i estable i que per tant, es pot predir. Així podem arribar a conèixer les lleis naturals.

1. CARACTERÍSTIQUES FILOSOFIA RACIONALISTA.
1.– La raó constitueix l’origen i el fonament del coneixement humà. És una facultat autònoma i universal. Els racionalistes descarten la validesa del coneixement sensible.
2. – Defensen un innatisme cognocitiu. Per a Descartes una idea és una representació mental. Amb les idees innates la ment es pot construir per sí mateixa. Són la base del fonament del coneixement humá (les idees).
3. – Métoderacional/deductiu: utilitza com a criteri de veritat la evidència, la coherència i la necessitat. Aquest métode tractarà de ser aplicat a qualsevol àmbit del coneixement humà.
4. – Els racionalistes pensen que hi ha una correspondència entre l’ordre del pensament i l’ordre de la necessitat; entre els conceptes i els objectes.
5. – Apel·lació a Déu com a garantia última de la característicaanterior.

2. CARACTERÍSTIQUES FILOSOFIA EMPIRISTA.
1. – La base del coneixement és l’experiència sensible, però també és el límit del coneixement.
2. – Utilitzen un métode experimental inductiu.
3. – El model de ciència és la física.
4. – Neguen l’existència de les idees innates perque no es pot tindre experiència d’una idea innata.

» Descartes es troba en una situació d’escepticisme. Escaracteritza per dubtar. Es dubta sobre l’escolàstica. A partir de la síntesi Aristotelicotomista s’explicava tota la realitat. A partir del Renaixement això cau i es comença a dubtar de tot.
Descartes NO es escèptic, ell tracta de superar l’escepticisme. La renovació de l’escepticisme que planteja Descartes s’ha de fer amb una renovació radical de la filosofia i la ciència.

Formes de coneixement:
•Intuïció: captació inmediata de una veritat simple evident per sí mateixa.
• Deducció: infèrencia necessaria construida a partir de altres veritats conegudes amb certesa. Cadena ordenada d’intuïcions.

Per a Descartes existeix una capacitat humana que és la raó, una única veritat i un métode en el que amb la raó arribem a una veritat objectiva.






3. EL MÉTODO; IDEAL MATEMÁTICO DECERTEZA.
Conocidas ya las dos operaciones básicas de la razón (intuición y deducción) procede a la elaboración del método, donde la única garantía de certeza eran las matemáticas (por su certeza y evidencia). El resto de las enseñanzas las consideraba confusas y falsas.
Para Descartes lo que hace que las matemáticas obtengan conocimientos verdaderos es el método empleado para conseguirlos.
Loúnico que diferencia las matemáticas del resto de los saberes es la utilización de un método. Si un método se extendiese a todas las otras ciencias obtendríamos conocimientos verdaderos.

→ LAS CUATRO REGLAS.
En la segunda parte del discurso formula 4 reglas en las que finalmente ha resumido sus análisis y reflexiones sobre el método de las matemáticas y su aplicabilidad a la filosofía.

a)Evidencia: “No consideraré verdad nada que no sea evidente”. En primer lugar hemos de evitar la precipitación y la prevención.
• La precipitación es aceptar como evidente lo que es confuso y oscuro.
• La prevención es no aceptar como evidente aquello que es claro y distinto por
exceso de desconfianza.

En segundo lugar, formula un criterio de verdad, estableciendo la claridad y la...