descartes

DESCARTES
(1595-1650)

 Filosofia moderna continental - és a dir, racionalista, en oposició al corrent empirista britànic.

 Context filosòfic:

1. El model geocèntric, vigent durant l’EdatMitjana, no resisteix a les noves aportacions científiques de Copèrnic, Kepler i Galileu.

2. L’anomenada Revolució Científica reprèn l’ús de les matemàtiques –especialment la geometria- a l’horad’elaborar teories que sistematitzin el material observacional (mètode per a la ciència, la física com a model).

3. Encara que certa noció de Déu continuï formant part dels sistemes filosòfics, el punt departença de la investigació filosòfica no és la legitimació del dogma religiós, sinó la raó humana –recordem el gir antropocentrista del Renaixement.

4. Descartes obre un debat nou –el racionalismemateix- però no pot evitar fer servir conceptes procedents de l’escolàstica, encara que reformulats –pensem en el concepte de substància.

5. L’interès fonamental de Descartes és oferir un mètode vàlid pera totes les ciències –recordem l’arbre de les ciències, amb arrels metafísiques.





 Discurs del mètode:

A banda d’exposar els trets fonamentals del seu sistema filosòfic, Descartes descriu unasèrie de regles metodològiques per a totes les ciències:

-Admetem només idees evidents, clares i diferents.
-Si ens trobem idees no evidents, pot ser que siguin compostes i, mitjançant anàlisi, lespodem descomposar en idees simples.
-Deducció, encadenament lògic.
-Comprovació.

Cal tenir en compte que el seu model és formal, matemàtic, a priorístic, és a dir, no preveu una contrastació empírica–experimentació- ni inducció –generalització de lleis a partir de dades sensibles.

A la idea clara i diferent hi arribem per intuïció –captació innata d’allò evident.


Cal prendre ‘mesures deseguretat’, cal qüestionar allò que, de bon grat, donaríem per evident?

 Dubte metòdic.

És possible posar ‘entre parèntesi’ el meu cos, fins i tot les sensacions de dolor derivades d’ell? Què em...