Descartes

De la Filosofia Antiga a la Filosofia Moderna





FILOSOFIA MEDIEVAL




Plató i Aristòtil tenien sistemes filosòfics molt complets







Antropologia, ètica, cosmologia, ontologia…

Durant el període ètic es preguntaven: COM PUC ARRIBA A SER FELIÇ?

Hi ha una CONFRONTACIÓ ja que hi ha diferents punts de vista

- RELIGIÓ: elspensadors cristians amb influències platòniques:

BÉ = DÉU MS i MI = Cel i Terra

Els Filòsofs cristians durant la època medieval intenten qüestionar aquells principis de la religió que no es poden explicar.

- St. Agustí: es converteix i es qüestiona creure el que veig.

INFLUÈNCIA “Déu amb mi és molt més que ell sol”PLATÒNICA -St.Ancelm: 1 dels primers en intentar demostrar l’existencia de Déu.




No es basa en l’experiencia, ell tot ho pensa racionalment. Vía de reflexió



- San Agustín no cree en la reminiscencia platónica ni en que el alma preexista al cuerpo. A diferencia de Platón, él cree que el alma encuentra la verdad, no por recuerdo, sino por iluminación: es decir, Diosilumina al alma para que encuentre la verdad. De aquí que San Agustín sostenga un lema fundamental en la Edad Media: “cree para entender”.

- PROVA O ARGUMENT ONTOLÒGIC DE ST ANCELM

Formula un argument “a priori” abans de l’experiencia no ho necesita comprovar experimentalment per demostrar-ho. Argument que es basa en la deducció. (Matemàtiques)




“Tots tenimclar que Déu és allò respecte del cual res més gran no pot pensar-se”.




Déu es la cosa més gran que existeix no es pot pensar en una altra cosa mes gran




Si Déu és només una Idea..




1. Qualsevol persona si creu o no creu en Déu sap del que estem parlant. Tots tenim clar la IDEA O CONCEPTE DE DÉU




2. Entenem el que significa Déu com allò mésperfecte que existeix




3. Definició de Déu com allò més perfecte que podem pensar




4. Deduïm necessàriament la seva existència perquè si Déu només fos una Idea, encara podria pensar un ésser més gran que no només fos una Idea si no que amés existís en realitat. Però això significa que hi hauria un ésser més perfecte i que existís. Quan jo he dit que no puc pensar enalguna cosa més perfecte, allò més perfecte que existeix ja no seria lo més perfecte que existeix. Això és una contradicció i una contradicció és un impossible, per tant Déu necessàriament existeix.




(DESCARTES ES BASA EN L’ARGUMENT ONTOLOGIC DE ST ANSELM.)





EL RENAIXEMENT I LA REV.CIENTÍFICA







Fins al S. XVIII no hi ha una contrarèplica ( hiha un intent de kanh – l’experiencia no afegeix perfecció a res )




El pensament Medieval segueix desenvolupant-se. A nivell filosòfic es va deixant el Platonisme i es dona una influència aristotèlica.




- S.XV – XVII Guillem d’ocan.. ( nose) fe no es igual a raó




Comencen a proposar que la teologia es separi del coneixement.

Durant elRenaixement hi ha un canvi de pensament. MÉS INTERÉS PER LA NATURALESA I LA REALITAT.







A partir del Renaixement.. Hi ha un trencament de la ciència i la filosofia. La ciència es basa en el MÈTODE CIENTÍFIC. Apareix el sistema Filosòfic de DESCARTES (RACIONALISME) i el EMPIRISTES.

Principis del S XVIII Influenciats per el desenvolupament de la ciència : MÈTODE CIENTÍFIC

Adoptacom a llenguatge de la ciència la matemàtica. Es passa d’una ciència qualitativa (descripció, llenguatge natural) a una ciència quantitativa.

Els empiristes es basen en la sensibilitat, en la experiència en les sensacions.

En canvi per als Racionalistes l’experiència és un coneixement dubtós. Es basen en la RAÒ. Idees innates ( com ja va fer Plató, que no provenen de l’experiència)...