Descolonització Del Sàhara
Páginas: 10 (2375 palabras)
Publicado: 29 de abril de 2012
LA DESCOLONITZACIÓ INACABADA: EL CONFLICTE DEL SÀHARA
Orígens del conflicte
La regió mauritanosahariana fou repartida entre Espanya i França a començaments del segle XX. Tot i l’escassa població del territori, el complex mauritanosahrauí mai va passar de la colonització militar, ja que no es va fomentar la immigració de colons.
Al 1960, en el context de la descolonització de l’ÀfricaOccidental francesa, Mauritània accedí a la independència sense haver desenvolupat cap procés d’alliberació i de lluita contra el colonialisme. Però, al Sàhara Occidental (colònia espanyola), la dictadura franquista, insensible a les peticions de les Nacions Unides (que demanava la realització d’un referèndum d’autodeterminació, autonomia interna del Sàhara i retirada de les tropes espanyoles), vamantenir la presència espanyola fins a la mort del dictador l’any 1975, cedint l’administració del territori al Marroc i a Mauritània, traint així les aspiracions legítimes de la població autòctona a la seva independència.
De fet, els sahrauís del Sàhara Occidental es van fer “sahrauís” com a tal en la dècada dels anys seixanta amb la lluita contra el colonialisme espanyol, ja que fins aleshoresno existia un sentiment d’unitat com a poble sahrauí. És aleshores quan podem parlar de nacionalisme sahrauí amb la presència del moviment organitzat Front d’Alliberació del Sàhara (FAS). De manera que el nacionalisme sahrauí va forjar la seva identitat basada en la lluita contra el colonialisme.
L’any 1970, l’ONU instà a Espanya a celebrar el referèndum d’autodeterminació del Sàhara. Aquellmateix any, el FAS organitzà una manifestació per demanar l’aplicació de la resolució de l’ONU. El Front Polisari (moviment d’alliberació nacional del Sàhara Occidental contra l’ocupació marroquina), tres anys més tard, començava a dur a terme les seves primeres accions armades contra l’exèrcit espanyol.
Al desembre de 1974, Marroc va sol•licitar un veredicte al Tribunal de l’Haia sobre lacondició del territori abans de la colonització. A l’octubre de 1975, la sentència del Tribunal de l’Haia dictaminà que el territori abans de la colonització mantenia certs vincles amb el Marroc i Mauritània, però va concloure que d’aquestes relacions no se’n derivaven drets sobre la colònia espanyola i recomanà la realització d’un referèndum d’autodeterminació del Sàhara.
Podem dir, doncs, que ésaleshores quan comença realment el conflicte del Sàhara, en el moment en què l’exèrcit espanyol abandona la colònia del Sàhara occidental, (1975), cedint el control del territori al Marroc i Mauritània en contra de les resolucions de l’ONU. Això provocà l’exili de gran part de la població sahariana cap a la zona algeriana de Tindouf on s’instal•laren els campaments de refugiats que encara estan enpeu, 30 anys més tard. Aquest fet marcà l’inici d’una confrontació armada entre l’Exèrcit Nacional Sahraui (braç armat del Front Polisari) i les tropes marroquines i mauritanes que es prolongà durant dos anys en el cas de Mauritània i fins al 1991 en el cas del Marroc.
La signatura dels Acords de Pau de 1991 van marcar el camí cap a la celebració d’un Referèndum d’Autodeterminació del poblesahrauí sol•licitat reiteradament per l’ONU i l’Organització per a la Unitat Africana (OUA). Des d’aleshores els successius problemes que ha plantejat Marroc a l’acció de la Missió de les Nacions Unides per a un Referèndum en el Sàhara Occidental (MINURSO) i, en els últims anys, la negativa a la celebració del referèndum, han mantingut el procés de pau en un constant estat de desactivació.Contextualització del conflicte
El conflicte es contextualitza en les relacions d’Espanya amb el Marroc. Aquestes relacions són complexes amb elements de cooperació no exemptes de tensió. Des dels anys vuitanta cents de milers de marroquins s’instal•len a Espanya i comencen a produir-se reaccions xenòfobes (com el Ejido, l’any 2000), i conflictes de tràfic de drogues que el govern espanyol atribuirà...
Orígens del conflicte
La regió mauritanosahariana fou repartida entre Espanya i França a començaments del segle XX. Tot i l’escassa població del territori, el complex mauritanosahrauí mai va passar de la colonització militar, ja que no es va fomentar la immigració de colons.
Al 1960, en el context de la descolonització de l’ÀfricaOccidental francesa, Mauritània accedí a la independència sense haver desenvolupat cap procés d’alliberació i de lluita contra el colonialisme. Però, al Sàhara Occidental (colònia espanyola), la dictadura franquista, insensible a les peticions de les Nacions Unides (que demanava la realització d’un referèndum d’autodeterminació, autonomia interna del Sàhara i retirada de les tropes espanyoles), vamantenir la presència espanyola fins a la mort del dictador l’any 1975, cedint l’administració del territori al Marroc i a Mauritània, traint així les aspiracions legítimes de la població autòctona a la seva independència.
De fet, els sahrauís del Sàhara Occidental es van fer “sahrauís” com a tal en la dècada dels anys seixanta amb la lluita contra el colonialisme espanyol, ja que fins aleshoresno existia un sentiment d’unitat com a poble sahrauí. És aleshores quan podem parlar de nacionalisme sahrauí amb la presència del moviment organitzat Front d’Alliberació del Sàhara (FAS). De manera que el nacionalisme sahrauí va forjar la seva identitat basada en la lluita contra el colonialisme.
L’any 1970, l’ONU instà a Espanya a celebrar el referèndum d’autodeterminació del Sàhara. Aquellmateix any, el FAS organitzà una manifestació per demanar l’aplicació de la resolució de l’ONU. El Front Polisari (moviment d’alliberació nacional del Sàhara Occidental contra l’ocupació marroquina), tres anys més tard, començava a dur a terme les seves primeres accions armades contra l’exèrcit espanyol.
Al desembre de 1974, Marroc va sol•licitar un veredicte al Tribunal de l’Haia sobre lacondició del territori abans de la colonització. A l’octubre de 1975, la sentència del Tribunal de l’Haia dictaminà que el territori abans de la colonització mantenia certs vincles amb el Marroc i Mauritània, però va concloure que d’aquestes relacions no se’n derivaven drets sobre la colònia espanyola i recomanà la realització d’un referèndum d’autodeterminació del Sàhara.
Podem dir, doncs, que ésaleshores quan comença realment el conflicte del Sàhara, en el moment en què l’exèrcit espanyol abandona la colònia del Sàhara occidental, (1975), cedint el control del territori al Marroc i Mauritània en contra de les resolucions de l’ONU. Això provocà l’exili de gran part de la població sahariana cap a la zona algeriana de Tindouf on s’instal•laren els campaments de refugiats que encara estan enpeu, 30 anys més tard. Aquest fet marcà l’inici d’una confrontació armada entre l’Exèrcit Nacional Sahraui (braç armat del Front Polisari) i les tropes marroquines i mauritanes que es prolongà durant dos anys en el cas de Mauritània i fins al 1991 en el cas del Marroc.
La signatura dels Acords de Pau de 1991 van marcar el camí cap a la celebració d’un Referèndum d’Autodeterminació del poblesahrauí sol•licitat reiteradament per l’ONU i l’Organització per a la Unitat Africana (OUA). Des d’aleshores els successius problemes que ha plantejat Marroc a l’acció de la Missió de les Nacions Unides per a un Referèndum en el Sàhara Occidental (MINURSO) i, en els últims anys, la negativa a la celebració del referèndum, han mantingut el procés de pau en un constant estat de desactivació.Contextualització del conflicte
El conflicte es contextualitza en les relacions d’Espanya amb el Marroc. Aquestes relacions són complexes amb elements de cooperació no exemptes de tensió. Des dels anys vuitanta cents de milers de marroquins s’instal•len a Espanya i comencen a produir-se reaccions xenòfobes (com el Ejido, l’any 2000), i conflictes de tràfic de drogues que el govern espanyol atribuirà...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.