Desencontre entre psicologia i art

El desencontre entre psicologia i art
// Àngels González

“L’art no només és susceptible de ser comprès, sinó que la seva explicació és del tot necessària per comprendre la conducta humana. Els objectes d’art són l’empremta que deixa la conducta humana”. Rudolph Arnheim

Introducció

La creació artística ha acompanyat des del principi la història de la humanitat, però ha estat completamentignorada des del camp de la psicologia. Una de les raons podria venir de la mà del desencontre entre ciència i cultura. És a partir de mitjans del segle XX que comença a ser desenvolupada per diferents filòsofs i investigadors. Vygotsky 1 entra al món de la psicologia a través de la seva tesi doctoral Psicologia de l’Art (1925), la qual més que un intent d’estudiar l’art des de la psicologia, vaser una nova forma de fer psicologia a partir de les complexes manifestacions humanes que el art implica. El que uneix tres àmbits aparentment no associats: l’art, la psicologia cognitiva i la psiconeurología, i el que fa tan fèrtil la seva aportació a cadascuna d’elles, és la seva concepció del llenguatge com a eina material que transforma el cervell humà que el fa servir. Vygotski situa elllenguatge i la conducta social en l’origen del pensament i de la consciència. A través de l’anàlisi del que anomena la “reacció artística” Vygotsky delimita i transposa els límits del que constituirà el paradigma cognitiu, assenyalant amb encert que l’Art mai podrà ser entès com a producte d’un processament purament cognitiu, racional, i objectiu. L’art és, per tant, un dels sistemes de símbols méscomplexos que ajuda a transformar els sentiments originals humans per mitjà del que Vygostki denominar una “reacció estètica”. L’art és un reflex de la transformació de processos inconscients en manifestacions conductuals i cognitives amb forma i significats socials. Aquesta transformació només passa sota la influència de mecanismes semiòtics específics que distingeixen un gènere artístic d’un altrei li atorguen a cada un el seu 1

1

Vygotski, L. S.(1970).Psicología del arte. Barcelona:Barral.

propi valor estètic. S’arriba a l’experiència estètica com un procés en el que els impulsos inconscients de l’autor es codifiquen en formes socials semiòtiques que apareixen en l’obra tant pel que fa al seu material com a les seves tècniques formals. En contacte amb aquesta obra, l’espectadordesenvolupa tendències afectives - conflictives, l’origen de les quals pot ser també l’inconscient. La tensió va en augment fins a un moment determinat en què s’assoleix una descàrrega afectiva en forma d’una fantasia que aconsegueix reestructurar completament la seva experiència interna. El cervell humà entès, des d’un punt de vista funcional, com el resultat de la seva història és una propostatambé defensada per la neuropsicologia actual. Vigouroux2 comença recordant que l’art és una realitat intersubjectiva sobre la qual es projecten les intencions del creador i de els espectadors. Des d’aquesta perspectiva, té punts en comú amb el llenguatge. Com en el cas del llenguatge, hi ha dos vessants que depenen cada una d’un tipus d’organització neuropsicològica. El pol expressiu es relacionaamb els processos de creació. El pol receptiu, per la seva banda, està íntimament relacionat amb el fenomen de l’emoció estètica. Podem resumir la postura de Vigouroux subratllant que tant en la comprensió com en la creació de l’art intervé tot el conjunt de les capacitats cognitives. Es torna a plantejar aquí el clàssic enfrontament sobre el paper jugat per l’innat i l’adquirit en la gènesi deles grans funcions neuropsicològiques, novament l’origen d’aquest text: desencontre entre ciència i cultura.

L’art com a alternativa per a nous processos de subjectivació social

L’adveniment del capitalisme, amb els processos d’instrumentalització accentuada que demanava la creixent producció recolzada en el desenvolupament tecnològic, va generar un ordre polític i social que va marcar...