Deu principis de la psicologia en l'educació primària

Psicologia de l’Educació a la Primària
TREBALL FINAL: PRIMERA PART
DECÀLEG














L’aprenentatge és un procés de interacció i mediació situat dins d’un context.
Entenem per aprenentatge aquell procés que no es produeix de forma innata, sinó de manera conscient, ordenada i planificada dins d’un context proposat pel mestre i dirigit als alumnes. Per tant, s’entén com unprocés pel qual un individu o un grup adquireixen trets o complexos culturals, tals com el llenguatge, els prejudicis, les normes, les creences i les regles de conducta entre d’altres.
Quan parlem d’interacció, en aquest procés, ens referim al grup de persones que duen a terme el procés d’aprenentatge en un mateix moment i context. Però això no vol dir que ho facin a la vegada, amb el mateix ritmei amb els mateixos resultats.
Quan ens referim al terme mediació entenem que és un principi que sorgeix a partir de l’ús d’eines. Aquestes eines tenen un paper molt important en el procés d’aprenentatge: el de mediadores entre l’home i el mitjà físico-social. L’ús adequat d’aquests signes fan possible la transmissió de cultura entre els membres de l’espècie, i per tant el procés d’aprenentatge.1.L’educació ha d’estar basada en la CCEA i en el triangle interactiu.
La psicologia té un gran paper dins del món de l’educació, com també el té la construcció constructivista. Aquesta, també anomenada CCEA, és un marc teòric integrador de diferents teories, com per exemple: la teoria genètica del desenvolupament intel•lectual de Piaget o la teoria de l’assimilació de Ausubel, entre d’altres.Aquest marc permet reorganitzar, estructurar i seleccionar les millors teories per a estudiar els canvis que es produeixen en les escoles al llarg dels anys. Podríem entendre que hi ha dos tipus de constructivisme: el cognitiu i el social. El primer fa referència a tots els elements individuals i interns del pensament; en canvi el segon, el social, fa referència com bé diu el seu nom als aspectessocials i externs al llenguatge. La suma d’aquests dos constructivismes, el cognitiu i el social, formen el context de l’escola on es pot desenvolupar el procés d’aprenentatge.
Aquest marc teòric és diferent i no gaire comú ja que té una organització jeràrquica que no acostumen a tenir els marc integradors. En el segon nivell és on trobem el triangle interactiu, i amb aquest la construcció deconeixements a l’escola. L’alumne proporciona l‘activitat mental constructiva, mentre que el mestre l’ajuda, i la guia educativa, que inclouen els continguts d’aprenentatge preexistents i preseleccionats. Aquest triangle interactiu proporciona en el procés d’aprenentatge una activitat comuna entre aquest tres elements, els bàsics del procés.
2. S’ha de promoure un aprenentatge significatiu enversal conegut aprenentatge mecànic.
Coneixem els dos tipus d’aprenentatge més comuns, i podem veure com la psicologia afavoreix molt més a un que a un altre. L’aprenentatge mecànic és aquell que consta només d’associacions arbitràries a l’hora de realitzar l’aprenentatge mentre que l’aprenentatge significatiu aconsegueix relacionant conceptes nous amb els que ja es saben. Mentre que el primer ésfàcil d’oblidar i és més fàcil d’aprendre, el segon requereix d’un esforç superior però és resistent al temps (un exemple d’aprenentatge mecànic seria aprendre la llista dels anys d’admissió dels diferents països de la UE, cosa que oblidaríem després de fer l’examen mentre que un de significatiu seria aprendre el cicle de creixement de les plantes).
En l’aprenentatge significatiu s’han de tenir encompte els coneixements previs de l’alumne (l’estat inicial) per així poder establir relacions de significats i afavorir aquest tipus d’aprenentatge. Qualsevol connexió no arbitrària entre coneixements previs i nous evita la utilització de mètodes de repetició i memorització que recauen en l’oblit dels coneixements estudiats a curt termini. És per això que cal que els continguts emprats per a...