dialogo radio

PP Música Oficina
2P Música Oficina (a indicació)

 ¿Ens faran l’entrevista a tots quatre junts?
 Això em van dir a mi. Una entrevista conjunta amb tots els candidats.

Pausa.
 ¿Heu vingut amb cotxe?
 Jo sí.
 Quin trànsit, ¿no?
 Horrorós.
 Sort que tenen pàrquing, perquè si no...
 Sí, aquí, per aparcar, és impossible.
 ¿També heu fet tres entrevistes, vosaltres?
 Jo sí.
 Jo també. I aquesta és la quarta. He passat algunes vegades per això, i mai m’havien fet quatre entrevistes. No sé què més volen saber de mi...
Música Oficina Fade out i Resol

En una de les parets laterals s’obre una porteta. S’obre de dalt cap a baix, aturant-se a quaranta-cinc graus. És com una bústia que, fins ara, havia quedat dissimulada en la paret. Mercè és qui s’hi troba més a la vora.
PPSintonia Porta i resol
 Ei. S’ha obert això.

Un moment de silenci.
 Doncs mira a veure què hi ha.

Mercè ho mira.
 Un sobre i un cronòmetre.
 ¿Un cronòmetre?
 Digital.
 ¿Hi posa res, al sobre?
PP Sintonia Sobre i Resol
 No. ¿L’obro?
 ¿I a mi què m’expliques? No ho sé.

Mercè obre el sobre.
 (Llegint) “Bon dia i benvinguts. Com ja els vam avançar, aquesta és la darrera fase delprocés de selecció per accedir al càrrec de director comercial de Dekia. Vostès són els últims aspirants. Sabem que aquesta no és una prova habitual. Seguim el protocol establert per la nostra central a Suècia. Si en algun moment consideren que alguna de les propostes que els farem no és acceptable per vostès poden abandonar el procés. La porta és oberta. Si surten d’aquesta sala, però, sigui pel motiuque sigui, entendrem que renuncien a continuar aspirant al càrrec. La primera prova és la següent. Els hem dit que són els últims aspirants, però no són els últims quatre aspirants. Només hi ha tres autèntics aspirants. Un de vostès és un membre del nostre departament de selecció de personal. Juntament amb el sobre han trobat un cronòmetre. Tenen deu minuts per esbrinar qui de vostès no és unautèntic candidat. Sisplau, posin en funcionament el cronòmetre. És el botó de la dreta.”
I ja està.
 Collons.
 A veure, un moment... O sigui, un de nosaltres no és...
 Està ben clar.
 I hem d’esbrinar qui és.
 Pensava que això seria una entrevista.
 Jo he de fer alguna cosa amb el rellotge.
 Hi ha un candidat que no és candidat. I hem de descobrir qui és.
 Això ja ho hem entès.
 Que bo. ¿Bo?
 La prova. Descobrir qui menteix. És bona, perquè, és clar, quan hem entrat, tots pensàvem que érem iguals, que érem candidats, i ara resulta que no.
 ¿Què, l’engego?
Mercè prem el botó del cronòmetre.
PP Sintonia Cronòmetre
 Deu minuts.
2P Sintonia Cronòmetre (a indicació)
 Ja ho tinc. Ja ho tinc... Estem fent el... Ens estan prenent el pèl.
 ¿Ells dos?
 No. Nosaltres ens hem cregut quehi ha un candidat fals perquè ens ho han dit, però el que em sembla és que tots quatre som candidats reals i que no hi ha cap impostor.
 Llavors per què serveix aquesta comèdia.
 Doncs per això, per veure si som capaços d’adonar-nos que ens estan enganyant. Als Estats Units, aquest tipus de proves als processos de selecció són habituals. Et posen problemes, enigmes, per veure si ets capaç devisualitzar situacions des d’una òptica nova. Aquí, del que es tracta és que tots creguem que el problema és que hi ha un candidat fals, que algú dels que estem aquí està enganyant els altres quan, en realitat, els que ens han enganyat, d’entrada, són ells.
 No. I per una raó molt senzilla. No té cap sentit que nosaltres estiguem aquí intentant demostrar la nostra perspicàcia, si no hi ha ningú queho valori.
 ¿Com que no hi ha ningú? Ens estan valorant des de fora. Segur que hi ha micròfons i ens estan sentint. O càmeres, fins i tot.
 ¿Càmeres?
 Es deixa els candidats en una situació en què creuen que estan sols i s’observa com actuen.
 ¿I on són les càmeres?
 No ho sé. Poden estar amagades a qualsevol lloc. Als llums... Jo què sé. Hi ha mil maneres.
PP Sintonia Cronòmetre...