Didàctica i components de l’acte didàctic. els fonaments de la didàctica.

Primera part: Sobre els components de l’acte didàctic

Enumeració dels components de l'acte didàctic i definició en relació al context d'ensenyament

Components Ensenyament Formal Ensenyament no formal
El docent
Professional de l'ensenyament que explica, orienta, estimula i ajuda l'alumne, mitjançant la seva activitat com a mediador del procés La intencionalitat, la sistematització i laprogramació formen part d'aquest context. Però tot plegat estarà guiat per la política educativa que s'adopta a nivell d'Estat, d'aquí que el professorat sigui subjecte de normativa que provindrà de l'Administració educativa, i en conseqüència haurà de complir un requisits formals per poder exercir i a més actuarà sota aquesta normativa, que en el cas Espanyol implicarà actuació directa a l'aula apartir de la seva pròpia programació en el 3r nivell de concreció curricular facilitant els continguts i la seva seqüenciació. La intencionalitat, la sistematització i la programació també formen part d'aquest context. No obstant això no hi ha cap normativa que provingui d'instàncies externes a la institució formativa que promou l'ensenyament, en conseqüència el professor només haurà de complir elrequisits necessaris para el cas concret que demani la institució o empresa que requereixi els seus serveis.
El discent
És el que aprèn i es pot tenir en compte com individu i formant part d'un grup (el d'origen social, i el propi del procés d'ensenyament- aprenentatge) per tal d'adequar-se a les necessitats formatives pròpies o de l'àmbit extern L'administració educativa formalitza mitjançantla llei un currículum d'ensenyaments mínims (amb nivell, continguts orientacions didàctiques, etc) enfocat a un ampli grup de destinataris agrupats, en el cas Espanyol, sota el criteri d'edat cronològica. Desprès de l'adaptació de l'Administració amb competències, cada centre pot adequar la normativa a la seva realitat tenint en compte la tipologia dels alumnes. La creació del grup d'incidènciaal segon nivell de concreció es tasca del centre. Per defugir l'homogeneització que en resulta s'ha d'adequar la metodologia, flexibilitzar l'organització i utilitzar la funció tutorial. Per arribar al grup diana, on tots els individus recobren la seva identitat i a on el centre deu fer una tasca manteniment amb l'actualització de l'historial acadèmic de l'alumne. Per veure qui és el discent enaquest context d'ensenyament es realitza un procés de concreció dels criteris i indicadors que el grup ha de complir. Així es passa d'un grup de destinataris possibles a un grup d'incidència, més concret i més homogeni cosa que permetrà ajustar els objectius a la realitat del grup d'incidència. Finalment s'arriba a la tria del grup diana on l'individu es caracteritzat individualment(heterogeneïtat) tot i que compleix els requisits de pertinença, per tant és homologable a la resta del grup (homogeni). Aquest punt d'equilibri entre homogeneïtat i heterogeneïtat és molt important en el moment interactiu de l'aprenentatge.
Estratègies metodològiques
Han de tenir una normativa orientadora per tal de complir l'objectiu de l'aprenentatge entès com la millora del comportament Quan l'objectiude les estratègies metodològiques és l'aprenentatge, diferenciar entre context formal o no formal no te gaire importància. Tot i que l'ensenyament formal està regit per una normativa que incideix en els recursos pedagògics, els discents en aquest context formal compten amb l'orientació necessària per relacionar els elements amb els que compte de manera diversa. En el cas no formal no s'exigeix unapreparació prèvia en aquest sentit, doncs no hi ha una normativa que sustenti el requeriment i el docent es triat en funció de les seves capacitats per aquell ensenyament concret, capacitats que també són avaluades. Malgrat això, pel que fa als diferents mètodes s'ha de pretendre potenciar el camp perceptiu del discent, augmentar la motivació i adequar-se a les diferencies individuals, així...