Diferencies humanes i diversitat cultural PAC2

DIFERÈNCIES HUMANES I DIVERSITAT CULTURAL (PAC 2)
1. Visió de la diversitat cultural de Lévi-Strauss. En què estan d’acord Geerzt i Lévi-Strauss? Crítica de Geertz a Lévi-Strauss: principals arguments.
Claude Lévi-Strauss va ser una antropòleg francès i va ser el creador de l’antropologia estructural.
Lévi-Strauss considera la cultura com a una sola i la defineix com allò inherent a lahumanitat. Per a ell, la cultura substitueix, utilitza i transforma la naturalesa per poder obtenir un nou ordre, per tant, per a ell, la cultura és un mitja transformador entre la naturalesa, la organització social i la diversitat. Segons l’antropòleg la diversitat cultural és un fenomen, un fet i la humanitat es desenvolupa mitjançant diverses societats i civilitzacions. Aquesta diversitat és degudaals emplaçaments geogràfics, a la història i a les circumstàncies sociològiques. Per Lévi-Strauss la diversitat cultural no s’ha de concebre com a fet estàtic, ja que les cultures i societats varien entre sí segons el temps i l’espai. Ell formula el nou ordre de la diversitat, en el que els ésser humans viuen en una aculturació accelerada, que vol dir que estem contínuament immersors a intercanvisi són intercanvis transformadors (modernitzadors). Aquests processos no són unidireccionals sinó que el procés d’interacció genera formes culturals híbrides, en les que es convinen elements moderns amb elements de les societats no occidentals.
Geertz crítica a Lévi-Strauss en alguns dels pensaments i formes de raonament. Les diferències en les teories radiquen en els punts de vista sobre elfutur d’aquesta diversitat i de la forma amb la qual ha d’evolucionar. Tot i això la seva descripció de la nova diversitat no és contradictòria a la de Strauss sinó que més aviat és complementaria. Les principals diferencies són les següents:
Lévi-Strauss analitza el futur de la diversitat cultural amb pessimisme i Geertz ho posa en dubte ja que per a ell és un pessimisme relatiu, segons Geertz hiha esperança de que “el món s’encamini cap a un acord essencial sobre assumptes fonamentals”.
Una altra diferència és que per a Geertz els canvis que es produeixen en la diversitat cultural no impliquen obligatòriament la conseqüència de pèrdua de riquesa cultural, per tant, per a ell no és un motiu d’alarma en el camp de la reducció de la diversitat. D’altra banda, per a Lévi-Strauss ésnecessari retornar a un cert nivell de l’etnocentrisme tradicional i el mostratge d’indiferència vers les altres cultures del que aprofundirem més endavant, ja que així es la millor via per a la renovació cultural “en els seus propis termes”.
La crítica més important de Geertz cap a Lévi-Strauss és basa més en les conseqüències morals i polítiques d'aquestes diferències. Ja que Lévi-Strauss plantejavala dissolució de la diversitat cultural si l’etnocentrisme no hi intervé, Geertz és plantejà la següent qüestió: “ és el narcisisme moral l’alternativa a l’entropia moral?”. En conclusió podem dir que per a Geertz l’etnocentrisme proposat per Lévi-Strauss no serveix en la situació de creixement en les diferències culturals.
Tot i així i malgrat aquestes crítiques, veiem que Lévi-Strauss i Geertzcomparteixen la mateixa visió de la diversitat cultural actual. En la segona meitat del segle XX hi va haver un canvi creixent d’ordre en la diversitat cultural, la situació d’aïllament d’alguns grups culturals va comportar l’aparició de formes culturals híbrides. Fins aquella època es donava l’etnocentrisme tradicional, caracteritzat per la idea de que la pròpia cultura és superior i elmostratge d’indiferència vers les altres cultures, d’aquest fet es va donar lloc a l’etnocentrisme modern, que parteix de la mateixa idea de superioritat però diferenciant-lo en que els les cultures inferiors es transformin fins a convertir-les en la superior.

2. Geertz anticipa l’antropologia postmoderna. Arguments considerant-lo precursor i arguments veient-lo desbordat per d’altres pensadors...