Dinamica De Grupos

1. TIPOGRAFIA DE GRUP

Per la dimensió del grup, espot considerar un grup cara a cara, encara que no es pot considerar una colla ja que el nostre és un grup artificial, es a dir, no ha nascut de les relacions afectives entre els seus membres sinó que es forma el grup per satisfer les característiques d’una activitat molt concreta i temporalment limitada.
Si ens fixem en les característiquesproposades per Prohansky i Seidenberg en el dabat existeixen relacions interpersonals (mitjançant el fòrum virtual), tots els membres estem regits per un conjunt de normes i valors de participació i integració social en el grup , i finalment es dona una motivació comuna que ve marcada per l’objectiu final de concloure el debat amb la elecció d’un projete.
Segons la tipologia formulada per Cooley,el grup del debat és clarament un grup secundari, doncs les relacions entre els companys no han estat del tipus afectiu ni amb un alt grau d’intimitat, sinó que la relació entre nosaltres s’ha basat en les regles d’intervenció normalitzada per un debat virutal.
En el nostre cas (segons Hyman) ens trobem en un grup de pertinença ja que el grup que hem format per dur a terme el debat de l’aula noel podem considerar com a grup de referència perquè els seus integrants n’han format part com a components reals, es a dir, cada individu (companys d’aula) ha intervingut en el debat seguint unes normes per arribar a un objectiu.
Pel que fa al nivell de participació i relacions poder podem dir que ha estat un grup quasi democràtic. Tots els membres del suposat claustre de l’escola Pau Casals hemtingut la mateixa oportunitat d’expressar les nostres idees, però no hem pogut decidir per consens el projecte que es dura a terme. Ha estat l’equip directiu qui, despres de valorar les aportacions, ha decidit unànimement sobre el futur de l’escola.

2. Tipus de lideratge

Clarament es poden diferenciar dues figures que exerceixen el rol de lideratge. Un és, com en el debat anterior, elconsultor. Aquest ha repetit el seu paper de guia inicial amb una clara absència durant el desenvolupament de l’activitat. Per tant ha mantingut un estil de lideratge de, segons Lewin, Lippitt i White, laissez faire, és a dir de deixar la responsabilitat de decidir i actuar als altres.
D’altra banda, el consultor ha delegat el seu poder en l’equip directiu, que ha estat qui ha donat les pautes aseguir i ha decidit finalment el projecte que més li ha convençut. Aquests han optat per un estil entre autoritari i democràtic. Un estil que queda a mig camí entre dos perquè sí ha permès i fomentat la participació de tothom (democràtic), però ells s’han guardat la seva opinió i s’han pronunciat per decidir una de les dues opcions tancades sense donar pas a un consens (autoritari). És més, hi haagut moments en que les dues parts (equip lingüístic i equip d’educació física) estaven disposats a pactar un projecte comú en que es satisfessin els interessos de ambdúes parts, però això no ha estat possible per decisió de l’equip directiu.
Per tant, quan parlem de líder durant el desenvolupament del debat estarem parlant de l’equip directiu. Aquest, si ens basem amb el que diu Tubbs (1989), dinsdels dos models que ens presenta, entre el lider com a heroi i lider com a desenvolupador, es pot afirmar que la funció ha estat equvalent a la del docent-desenvolupador, ja que el mètode de comunicació està centrat en el grup, no és unidireccional; no dona informació sinó que fomentai posa émfasi en les nostres aprotacions; distribueix relativament el poder fent presentar els projectes a mode decandidatures: i, finalment, es busca principalment la efectivitat per a dur a terme el millor projecte, el que respongui millor als critèris de qualitat i viabilitat.
No ens fa partícips de la decisió final del projecte però sí que ens mostra els arguments valorats per a la elecció del projecte lingüístic i el rebuig del projecte d’educació física.
Tret del rol de líder, també podem distingir...