Discurs sobre les arts i les ciències

-INTRODUCCI s un discurs totalment crtic i pessimista. Posseeix un esquema simple basat en dos principis - Balana sempre en desequilibri total, amb dos platets en qu posem en un els progressos de la humanitat i en laltre la virtut humana. - Laudcia de trobar una relaci causal entre el progrs i la dignitat, (la causa de la depravaci s el progrs) El discurs comena dient que meravells s lespectaclede lhome que ix de la foscor (del no-res) pels seus propis esforos desprs de llegir a la gent sesperava un elogi de les cincies i a les arts per no s aix, ja que contnua amb la pregunta segent creieu que s meravells. Amb tot a, la seua postura s oposada a la de lopini publica, que se sent insultada. Per a Rousseau, la societat sha fet injusta per que hi ha una desigualtat. -PRIMERA PART Sesperalelogi, per de sobte, ix la discrdia entre el ser i el parixer. Lesperit i el cos tenen les seues necessitats i cal satisfer-les - per a satisfer les necessitats del cos, est la societat. - per a satisfer les necessitats de lesperit, trobem el cultiu de les cincies i de les arts. Les cincies ofeguen a lhome, els fa esclaus, perdent la seua llibertat originria. Tot el que aporten les cincies snaparences, experimentals, adorn pur. Lhome emmascara el seu ser amb els embolcalls culturals (eixe no s el verdader home) . Rousseau prepara un atac contra esta societat que crida civilitzada, que ens aporta quelcom artificial, purament ornamental (que no s essencial) . Comparant la seua societat amb les comunitats primitives es dna compte que estes (les primitives) eren ms sinceres, ms obertes. Enla societat actual tots aparenten. Hem datacar lartificialitat de la vida social, es critica tot el que sha afegit a la naturalesa humana. Per trobem un error en la generalitzaci excessiva. Rousseau atribux esta corrupci dnimes al cam cap al progrs de les arts i de les cincies. La cincia mant una relaci de causa-efecte amb la perversi. Rousseau corrobora les seues tesis fent allusions histriques,per no t ni idea dhistria (ja que no era un historiador) . Al llarg de la seua obra va comparant diferents personatges, poques, gents... (Pars b val una missa Enric IV) Acaba dient que un home a mesura que va avanant i progressant es va corrompent. -SEGONA PART Les cincies sn rones tenen el seu origen en els vicis i els seus objectes destudi sn tamb rons en els seus efectes i les seuesconseqncies. Si tot el que sensenya (educaci) ve del mal. Leducaci s rona per que no ensenya ni virtut, ni integritat moral. Es donen premis per als xits de lart i de la intelligncia, per no per la virtut. -CONCLUSI Lhome per a Rousseau s bo per naturalesa per perd eixa qualitat quan vol saber algo. Hi hauria llavors un antagonisme entre puresa i saviesa. Les cincies i les arts avancen i saconsegueixen sioblidem la virtut. Lhome civilitzat estava corromput i a ho portava a concloure que les cincies i les arts eren perjudicials perqu destruen la innocncia provocant un vici en lhome per saber cada vegada ms. De vegades utilitza arguments mtics, basant-se en una histria mtica, ja que com he dit abans, ell no era historiador. I no cal dir, que les idees de Rosseau no coincideixen per a res amb les dela teoria evolutiva, ja que aquesta teoria, exposa que sols sobreviuen aquelles persones ms capacitades per a sobreviure. I per tant en avanar, amb els anys saniria consolidant una societat cada vegada ms i ms perfecta. Cosa que Rosseau nega rotundament. Al meu parixer la seua idea s incorrecta, perqu, per quin motiu si no anirem a classe cada dia Es que volen que cada vegada la societat siga ms ims inhumana Jo pense que no, potser mestic equivocant, per espere que no. I per ltim una cosa si que queda clara, cada vegada ens estem allunyant ms del nostre origen, en quin sentit El bo El ron Jo pense que el bo, per moltes vegades mire al meu voltant i pense que estic totalment equivocat, i que potser que Rosseau tinga, encara que siga, una mica de ra. ESQUEMA DEL DISCURS El discurs de...