Disertación Del Amor

L’AMOR

He decidit tractar el tema de l’amor ja que m’ agradaria fer un anàlisi sobre que diuen els filòsofs d’aquest, i bàsicament per esbrinar i trobar que és l’amor el qual és un concepte molt ampli i molt personal. També m’agradaria fer un estudi de com es podria aplicar a la nostra societat o com normalment s’aplica. Primer de tot, començaré parlant sobre els tipus d’amor i com elrelacionem, seguidament veurem què pensaven els antics filòsofs, com per exemple Plató i Sòcrates, i els més contemporanis com Nietzsche i Friedrich sobre aquest tema esmenat. Faré una posada de definicions seguidament d’uns crítica per tal de decidir o elaborar la més sòlida possible. Penso que aquest tema té molt a parlar ja que l’amor no és un concepte tancat sinó que cadascú té la seva visió cap aell ja sigui per experiències pròpies o per el que cadascú pugui arribar a creure o/i sentir.


A l’actualitat utilitzem moltíssim la paraula AMOR i molts cops sense adonar-nos-en l’utilitzem erròniament. A vegades parlarem d’un amor platònic o idealitzat, d’altres d’un amor romàntic propi del Romanticisme, d’un amor cortès propi de l’Edat Mitjana i ara actualment potser utilitzem més l’amorpassional. Però si ens hi fixem majoritàriament parlarem d’un amor de parella y minoritàriament d’un amor a un concepte immaterial. Històricament, l’amor de parella és el més important, on s’arriba a barrejar l’estimulació, el sexe i altres sentiments. Aquest tipus d’amor molts cops el representem amb el símbol d’un cor o d’un anell.
A dintre de la facultat de la filosofia, Empèdocles (filòsof grecpluralista) creia que tot cosmos estava unit per forces d’atracció o amor i per això les persones, com qualsevol altre cos, se sentien atretes. Plató, en canvi, ens definia l’amor com una manera d’arribar al coneixement de l’altre persona, en aquest cas, un amor d’intercanvi de coneixements entre homes ja que la dona en aquella època era vista com un subjecte passional dels desitjos més eròtics.Els medievals tenien un altre concepte d’amor. El defineixen com la manifestació de l’Esperit Sant a la Terra que aquest impulsa als homes a fer el bé. Imagino que ara, us preguntareu que és l’Esperit Sant... L’Esperit Sant es podria dir que és l’amor del Pare i el Fill, és la tercera persona de la Santíssima Trinitat, és a dir, Déu. També hem trobat la definició d’amor per als moderns, queaquesta ens diu que l’amor és un dels pilars de la felicitat ja que cobreix necessitats psíquiques de l’individu.
Dintre de la ciència de la mitologia es creu que l’amor està relacionat amb un Déu, en aquest cas és el Déu de l’amor, Eros. Al tirar fletxes fa que sorgeixi amor entre dos individus i per tant, s’enamorin. Segons la nostra opinió, creiem que és una manera de definir el concepte d’Amord’una manera bastant fantàstica i irreal. Però com bé sabem, la mitologia és així...
Hi ha molta gent que pensa que ‘Amor’ és una paraula que no es pot definir pel sol fet de que les paraules són concretes i per tant no serveixen per expressar sentiments. Llavors per aquesta regle de tres, ni l’alegria, ni la tristesa ni cap altre sentiment té una definició vàlida ja que cadascú tindrà la sevadefinició personalitzada en la ment i tindrà un concepte diferent a una altra persona. Com que no existeix un sol tipus d’amor, sinó que existeixen tants com persones al món no s’hauria de fer una definició global. A de més, per molt que dos amors s’assemblin, cadascú el sent a la seva manera. Mai podríem dir que amor és estimar, sentir, desitjar, creure, llibertat, plaer, sensualitat, però tampocpodríem dir que és enyor, solitud, patiment, plorar, fracassar, tornar a començar, perquè com bé acabem de dir l’amor és particular, hi ha molts tipus d’amor i moltes formes diferents de sentir-lo. Per a altres, fins i tot l’amor pot ser un cúmul de sensacions tan complexes que fan distorsionar la nostra pròpia realitat.
Nosaltres personalment, pensem que hi ha amor quan tens la seguretat de que...