Disertación Influencies anteriors i contemporanes a Plató

INFLUÈNCIES DE LA FILOSOFIA ANTERIOR I CONTEMPORANIA A PLATÓ QUE DONEN PAS A LA TEORIA DE LES IDEES.
 

La Teoria de les Idees és l’aportació més original a la filosofia platònica. A més tots els aspectes d’aquesta com la psicologia, l’educació i la política es basen en aquesta teoria . El seu origen és que Plató també intenta donar la seua opinió sobre que es el coneixement i la realitatla qual considera que està formada per dos nivells mons als quals atribueix característiques extretes d’afirmacions de filòsofs anteriors i contemporanis a ell. Els filòsofs que precediren a Plató ja començaren a buscar respostes diferent a les que proporcionaven els mites per explicar l’origen de tot (arjé), la naturalesa de les coses (fisis), la veritat... cal dir , per altra banda, quePlató no sempre està d’acord amb ells.
Però com arriba Plató a formular la seua teoria? Existeixen realitats immutables de les quals obtenir veritable coneixement? Què és allò autènticament real? Quina relació hi ha entre les idees i el món sensible? Per què les idees són més reals que les coses del món sensible ? Què significa dualisme ontològic?

La concepció del Ser com a realitatimmutable, finita, homogènia, indivisible i única; la divisió de la realitat en dos mons, el Món Aparent, que és accessible a través dels sentits i el Món Verdader sols accessible a la raó, la concepció d’aquesta com a únic instrument per a conèixer la veritat i la divisió del coneixement en Ciència i Opinió són aspectes de la filosofia de Parmènides que Plató accepta i utilitza per a formularla seua teoria. Plató també distingeix entre dos mons: l’ Intel·ligible i el Sensible que formen conjuntament la Realitat (Dualisme Ontològic) i entre la Ciència (episteme) que és el saber sobre la realitat intel·ligible i que és es sempre verdader, objectiu i no relatiu i ens ofereix la raó i l’Opinió (doxa) que és el saber sobre la realitat sensible i material el qual és confús, poc fiable,relatiu i producte dels sentits.
Aquesta última afirmació que diu que els sentits són una font d’informació poc fiable i enganyosa i que sols a través de la raó es pot aconseguir la veritat també era defensada pels filòsofs itàlics. Si llegim les característiques del Ser de Parmènides es veu clarament que són les mateixes amb les què Plató defineix les idees: realitats immaterials,úniques, immutables, eternes, absolutes, transcendents separades del món físic i que, per tant, no són accessibles als sentits però si a la intel·ligència..
El concepte de Món Sensible com aquell món de l’esdevenir i de la multiplicitat, físic i material que podem percebre a través dels sentits i el qual esta sotmés a un canvi permanent està clarament relacionat amb les afirmacions d’Heràclit quedeien que el cosmos estava sotmés a un “constant esdevenir” “Mai el podràs banyar en el mateix riu dos vegades”.
Aquestes són les dues aportacions que conformen la concepció platònica de l’existència d’un dualisme ontològic en el qual els objectes del món físic estan en costant esdevenir i són accessibles als sentits. I, per un altre costat, en el món Intel·ligible està l’autèntica realitatque no pot ser canviant i la qual és accessible a la raó, aquesta última és precisament l’autèntica realitat en la qual es troben les Idees les quals tenen les mateixes característiques que el ser de Parmènides. Les coses sensibles imiten les Idees encara que de manera imperfecta per això són menys reals. Plató també afirma que el coneixement verdader és aquell que es troba en el mónintel·ligible ja que aquest si té les característiques del ser de Parmènides ja que com no és canviant sí pot ser universal i verdader. Per mostrar aquest pensament Plató utilitza el Mite de la Caverna presentant aquest dualisme ontològic en el qual el Món Sensible correspon a l’interior de la cova on sols existeix l’opinió ja que no es pot obtindre coneixement científic i verdader a partir de les...