Plato i Ebbinghaus

PAC 2
Preguntes-guia: us proposem una sèrie de preguntes-guia per analitzar els textos i posar-los en relació amb els continguts treballats fins ara. Podeu respondre-les seguint l’ordre i estructura que cregueu més adient:
1- Com entén Plató el record en el text i com ho relacionaries, de forma més general, amb la seva filosofia? Descriu breument la seva filosofia basant-te en les lectures dela Uniat 1 (per exemple sobre com s’interpreta la relació ment-cos, l’adquisició del coneixement, etc.). Justifica i argumenta la teva resposta.

2- Explica breument el mètode que empra Ebbinghaus en l’estudi de la memòria i situa-ho en el seu context temporal i geogràfic de la psicologia alemanya. Indica les principals diferències i similituds entre Ebbinghaus i altres autors destacats delcontext de la psicologia alemanya.

3- Assenyala aquells elements de cadascun dels dos fragments (tant de forma com de contingut) que els situarien en un context filosòfic i científic, respectivament, i reflexiona (basant-te en el text de Danziger de la PAC-1) sobre les diferències històriques respecte la forma de concebre i estudiar la memòria en els dos textos.

4- Indica els avantatges del’aproximació experimental d’Ebbinghaus sobre l’estudi de la memòria, així com aquelles limitacions que, segons la teva opinió, es poden despendre. Per respondre aquesta qüestió considera les crítiques de Danziger (2008) sobre la concepció psicològica de la memòria vistes en l’anterior PAC (argumenta-ho amb les teves paraules i sense copiar les emprades en la PAC-1)

En la primera pregunta calentendre el concepte que té Plató sobre la memòria com el record d’aquells coneixements que l’ànima immortal hauria copsat en el món de les Idees i, per tant, clarament innatista. En aquest sentit, la instrucció o l’aprenentatge servirien per fer sortir aquest coneixement a l’exterior, és a dir, fer recordar a l’individu que faci sortir a la llum les formes copsades per l’ànima immortal en el món deles idees i oblidades abans de reencarnar-se en un cos.
Per altra banda, la noció de memòria ens remet a una visió racionalista ja que destaca el paper preponderant de la raó com a únic mitjà per arribar a conèixer la veritat, en detriment dels sentits. Així, segons la divisió que fa Plató de l’anima, la part racional o intel•ligible en detriment de la part impulsiva i l’apetitiva seria l’únicainstància capacitada per comprendre el món de les idees (aquí també es podria parlar de l’incipient “teoria de la personalitat” que apuntaria Plató segons la predominança de cadascuna d’aquestes parts en l’individu). En aquest sentit, i assenyalant un element més propi del context social de l’època, resulta significatiu el contrast entre el paper de Sòcrates i el de l’esclau.
Finalment, seguintla distribució que proposa Tortosa, la noció de memòria de Plató ens remet al seu plantejament idealista, en la mesura en que la realitat (no les aparences), estaria basada, en últim terme, en les idees i les formes pures.
La segona pregunta cal relacionar-la amb el text on es presenta un fragment del llibre sobre la memòria d’Ebbinghaus, on es proposa un estudi experimental basat en la retencióde síl•labes sense sentit com a material de record. Concretament, en aquest fragment veiem com s’estudia la retenció en funció del número de repeticions i del temps transcorregut després d’haver après el material. Els resultats presentats al final del text indiquen que l’oblit és molt major al poc d’haver après una sèrie i que va augmentant més a poc a poc conforme passa el temps. Aquestsresultats donaran lloc a la famosa corba logarítmica de l’oblit, popularitzada en tots els textos de psicologia general.
Així mateix, es pot observar el mètode de l'estalvi a l'hora del re-aprenentatge. La idea d’Ebbinghaus és que allò après (en aquest cas, les síl•labes) no desapareix del tot, encara que s'esvaeixi de la nostra consciència, sinó que roman ocult durant un cert temps. D’aquesta...