DISSENY DE VI


ECONOMIA:Tendencia general al creixement, lenta transformacio de la base economica i social.
Dualitat entre extenses zones agricoles poc competitives i zones + industrialitzades./ Desequilibris
en la distribucio renda entre les arees geogràfiques./ Intervenció de l’estat: afavoreix industria del
país-aranzels proteccionistes- estimul dela inversio privada - restriccio competencia entreempreses.
1875-1900: 4 etapes= Inici restauració: Expansió i auge exportacions// 2na meitat anys 80 crisi
agraria i borsària // desde 1891 aranzel proteccionista de produccio nacional //Crisi 1898
pèrdua mercats colonials (menys export.) 1900-1930: 5 etapes= Superació crisi +impostos,
-deute públic,control despesa estat// 1a guerra mundial (1914-19): augment export., inflacio int.alta
/Crisi 1920-23: atur, tanquen empreses// dictadura primo de rivera: recativacio economia mundial,
interve l’estat, endeutament estat. // Crac 1929: caiguda de les exportacions agràries i minerals




DEMOGRAFIA: al 1800 creix poblacio(10milions)/ mortalitat i natalitat altes +esperança vida/
distribucio irregular poblacio/ emigracio de camp a ciutat/ creix poblacio urbana/emigració ultramar
destínacions: cuba brasil, mèxic. 1875-1900: 18,5 milions al 1900/ Creixen urbanitzacions: Madrid
(centre politic) Barcelona (centre indust.) +construccio eixample +s’afegeix municipis perifèrics.
AGRICULTURA: Desigualtat en l’estructura de propietat de la terra, malgrat la desvinculació i les
Desamortitzacions/ Augment producción agraria per l’increment de superficie deconreu i l’extensió de
nous conreus./ Especialització per zones: cereals a l’interioir, vinya olivera, cítrics, al litoral.
Catalunya: Domini de la propietat mitjana i petita i de l’arrendament a llarg termini. 1875-1900:
Década 1890: Crisi cerealística per la competencia extrangera. Caiguda dels beneficis, davallada salaris
dels jornalers, conflictivitat pagesa. Crisi de laviticultura per la fil·loxera (insecte que es menja la planta)
desde 1879. Replantació amb cep americà peró disminució superficie de vinya. Conflicte rabasaire a CAT.



------------------------------




INDÚSTRIA: Dificultats per a la industrialització per: Poc capital i gastat en inversions especulatives.
Es supleix amb inversions estrangeres. Manca de tecnologia propia. Manca de fontsd’energia i matèries
industrials. Escassedat del comerç interior, per poca capacitat adquisitiva. Poca competivitat exterior.
Nivell desigual industrialització. 1875-1900: Zones principals: Catalunya: Nova fase expansiva amb
consolidació del tèxtil cotoner. Maquinaria moderna, utilització de l’energia hidráulica. Auge colònies.
Diversificació de llana, metal·lúrgia, paper. Producció degas per a l’enllumenat i inicis electricitat i telefonia.
P: Basc: Siderúrgia: Capital acumulat de l'exportació de ferro. 1876: intercanvi Bilbao-Cardiff(ferro-carbo).
Construcció alts forns i proces de concentració d'empreses. Altres zones: indústries agroalimentàries per a
mercats propers. Madrid,industria tipografica i editorial. 1900-1930: Tèxtil: Catalunya i Llevant.
Siderurgia:P.Basc, Asturies, Cantàbria. Metel·lúrgia: Automòbils: Barcelona i Madrid. Agroalimentària:
Andalusia, Extremadura, Aragó, Castella. Mobles i joquines valencia) Catalunya pionera en la industria:
manteniment del textil, creixement de les indústries lleugeres i pesants. Multinacionals estrangeres.
Localització industrial principal en l'àrea metropolitana de BCN. Intensificació del comerçamb Espanya.



TRANSPORTS I COMUNICACIONS: Construcció del ferrocaril des de 1855. Crisi financera al 1866. Millora
de les infraestructures. 1875-1900: Represa construcció del ferrocaril. Expasió del telègraf des de 1860
i inici de la xarxa telefònica. 1900-1930: Elictrificació del ferrocaril. Automovil. Asfaltat carreteres.
Tramvia i metro. Augment de els xarxes telegràfica i...